La decisió política de la distribució dels fons Next Generation la tenen els governs dels diferents estats de la Unió Europea. Cada un d’ells repartirà els ajuts segons els criteris que consideri més convenients. Qui té la paella pel mànec és l’Executiu central, agradi més o agradi menys, però certament és així, de la mateixa manera que es decideixen les inversions pressupostàries o les apostes estratègiques per una regió o per una altra.

El Govern espanyol ha convocat aquest divendres tots els presidents de comunitats autònomes per parlar sobre la distribució d’aquests fons. El lògic és que hi vagin tots. Els presidents del PP ho faran arrossegant els peus i amb ganes de boicotejar Pedro Sánchez per l’enfrontament total que hi ha entre el Govern i l’oposició. Però hi aniran. El lehendakari Iñigo Urkullu ho decidirà segurament a última hora. A la conferència de l’any passat, celebrada a San Millán de la Cogolla, no pensava anar-hi i s’hi va presentar a última hora quan ja ningú no s’ho esperava perquè el seu Govern va aconseguir assolir amb el de Sánchez un acord sobre el camí del dèficit i la capacitat d’endeutament de les institucions basques. L’únic president autonòmic que no va participar a la cimera va ser... Quim Torra.

Aquest divendres vinent es pot repetir la història amb Pere Aragonès. “Que no ens maregin”, va ser la significativa resposta donada ahir per fonts de la Generalitat davant la possibilitat d’acudir o no a aquesta trobada. I és que per l’actual Govern, Catalunya no ha d’assistir a fòrums multilaterals perquè planteja la relació amb el Governcentraldetuatu.Elfetquehihagienjocpartideseconòmiques transcendentals per al futur de la comunitat catalana no sembla importar al Govern català, que ho fia tot a les reunions bilaterals com la comissió Estat-Generalitat que se celebrarà la setmana vinent.

Però és un error. Malgrat la raó que pugui tenir per la llista de greuges històrics per incompliments, deslleialtats o perjudicis soferts, el Govern hauria de ser-hi. En primer lloc, des d’un punt de vista pràctic, per defensar millor els interessos de Catalunya, i, en segon lloc, per evitar la imatge de prepotència cap a la resta de comunitats. Aragonès s’equivoca. Encara té temps de rectificar.