La lituana Oksana Lyniv ha aconseguit una històrica ovació en la inauguració del Festival de Bayreuth en què ha esdevingut la primera dona que dirigeix una òpera en els 145 anys de la cita wagneriana.

Nit per al record la de la inauguració de la 109a edició del Festival de Bayreuth, amb un memorable triple debut.

La directora musical ucraïnesa Oksana Lyniv va empunyar la batuta en l’estrena d’una nova producció de L’holandès errant i va sortir victoriosa d’una funció per als annals, ja que s’ha convertit en la primera dona en els 145 anys del festival que hi dirigeix una òpera.

La firma del demandat director d’escena rus Dmitri Txerniakov, amb una régie basada en la crisi domèstica d’una família disfuncional, va ser de resultat dispar i rebuda amb sonades esbroncades.

Finalment, el protagonisme de la soprano lituana d’origen armeni Asmik Grigorian, en el seu debut com a Senta, de magnètica interpretació escènica i una veu camaleònica de bonics rivets lírics, va ser l’altra gran triomfadora de la vetllada, aclamada amb el públic dret.

Un trio d’origen eslau que va debutar amb sort dispar al temple wagnerià del Festival de Bayreuth, dirigit artísticament per la besneta de Richard Wagner: Katharina Wagner.

Una cosa va quedar clara: elles en són les protagonistes.

Històricament el Bayreuther Festspiele té una estreta relació amb el poder de la dona. Dels vuit membres de la família Wagner que l’han dirigit des de la seva inauguració, el 1876, quatre han estat dones: Cosima Liszt, Winifred Wagner, Eva Wagner-Pasquier i Katharina Wagner. Les dues primeres, perquè eren les vídues de Richard Wagner i del seu fill, Siegfried, i les dues últimes, perquè eren besnetes del compositor que va revolucionar el gènere operístic, entre altres coses, per haver escollit la figura de la dona com a protagonista i redemptora de la majoria de les seves òperes.

Va ser Cosima Liszt, vídua de Wagner i filla del gran pianista i compositor, qui va configurar el que s’anomena el “Cànon de Bayreuth”, les deu òperes que només es poden interpretar allà, amb L’holandès errant com la més primerenca entre les compostes per Wagner. De fet, el creador del Ring i del festival no va tenir mai del tot clar incloure al seu Festspielhaus aquesta obra juvenil d’una força musical tumultuosa.

Qui s’havia de pensar que gairebé un segle i mig després, amb l’estrena d’una nova producció de L’holandès, es veuria una dona al podi del festival, “només” després de recollir el relleu dels 92 homes que han dirigit prèviament a l’anomenat fossat místic.

Triomfar al fossat de Bayreuth és consagrar-se, i Oksana Lyniv, als 43 anys, ho ha aconseguit amb una lectura fresca, original i sensible, que va rebre un unànime baptisme d’aprovació al teatre de Wagner.

Un desubicat Txerniakov va quedar eclipsat al mig de les dues dones que van posar el públic dret. De nou, redempció i demostració del poder femení al turó verd.

La soprano lituana Asmik Grigorian va ser l’altra gran triomfadora