Kiosko y Más

Martín Pérez

Director del Festival de Pedralbes

El Festival de Pedralbes ha tancat la seva novena edició amb una assistència de públic que frega els 100.000 espectadors. En 55 dies s’han programat 142 concerts; l’últim, el de Jorge Drexler.

La pandèmia sense fi va motivar que Jorge Drexler no es pogués presentar a Pedralbes el 14 de juliol, com estava programat d’entrada. Per sort, el madrileny de Montevideo i el seu equip no van tardar gaire a estar en disposició de reprendre l’agenda. Així, el públic va poder cantar amb ell –i de quina manera!– als jardins de la Diagonal diumenge a la nit.

Drexler, que va tocar una guitarra espanyola i dues d’elèctriques, va actuar acompanyat per Borja Barrueta a la bateria i Meritxell Neddermann als teclats, amb els quals va travar un concert sensacional. El nostre artista no va interpretar el seu single més recent, La guerrilla de la concordia –dedicat al filòsof Antonio Escohotado–, potser perquè fer-ho com cal requeriria un cor com el que el va acompanyar fa uns quants dies a Madrid. Però sí que va teixir Codo con codo, la cançó que va escriure quan l’actual crisi sanitària el va agafar de bolo a Costa Rica.

I, malgrat que no estava previst al repertori que tenien els músics, va voler cantar en català, i armat amb un guitalele que li acabaven de regalar, aquell Club tonight dels Gossos que va gravar fa uns quants anys. També va tenir el detall de dedicar Salvapantallas a Pau Donés i Sea ala gran Mercedes Sosa.

Jorge Drexler va transmetre felicitat i substància en un repàs pel seu cançoner en què s’anaven acumulant els episodis remarcables. Una subtil construcció de percussions i atmosferes a

Polvo de estrellas, l’extrema elegància del quasibolero Asilo i l’endimoniada dicció de Guitarra y vos van elevar molt aviat el llistó de la compareixença. La qualitat musical i el missatge de Movimiento (“Yo no soy de aquí, / pero tú tampoco; / de ningún lado del todo / y de todos lados un poco”) van precedir el millor de la nit: la sinuosa Bolivia, el seu homenatge al país que va ser l’únic que cap al 1939 va voler acollir els jueus alemanys que, com la família del mateix cantautor, fugien del terror nazi. Meravelles com La trama y el desenlace o la peça final Todo se transforma van reblar la formidable jugada.

LA SEGONA

ca-es

2021-07-27T07:00:00.0000000Z

2021-07-27T07:00:00.0000000Z

https://lectura.kioskoymas.com/article/281556588857601

La Vanguardia