Amb l’impacte de la covid disparat i sense prou recursos per ferli front, probablement el que menys necessita Tunísia en aquests moments és concentracions de gent als carrers i una nova crisi institucional. Però això és justament el que es va produir diumenge a la nit quan el president, Kais Said, va destituir el primer ministre, Hixem Meixixi, i va tancar el Parlament per 30 dies. Els detractors del Govern van sortir a celebrar-ho la mateixa nit; els defensors del president del Parlament, Raixid Gannuixi, es van concentrar ahir al matí davant la seu parlamentària en protesta i hi va haver un enfrontament a pedrades amb els primers.

Tanquetes de l’exèrcit i policies custodien el Parlament, al qual no es deixa ingressar ningú, i tots els diputats han perdut la immunitat. La destitució dels titulars de Defensa i Justícia va seguir la del primer ministre. Els partits parlen de cop d’Estat, i és obvi que el president s’ha basat en les forces armades per a aquesta agosarada maniobra de conseqüències imprevisibles. Per enrarir encara més l’ambient, la seu de la cadena de televisió Al-Jazira va ser desallotjada ahir al migdia per una vintena de policies sense més explicacions.

El veterà Raixid Gannuixi, de 80 anys, parlava de “cop contra la Constitució i la revolució”. A més de l’accés al Parlament també se li ha prohibit sortir del país, com als seus 64 diputats. Gannuixi, líder del partit islamista Ennahda (majoritari a la Cambra) i figura central de la política tunisiana des de la revolta que va enderrocar Ben Ali i va propulsar les primaveres àrabs el 2011, va subratllar que “Tunísia és l’única història d’èxit de la primavera àrab ,i aquesta història no acaba aquí”.

Kais Said, un independent, professor de Dret Constitucional, que va arribar a la presidència el 2019 amb un discurs anticorrupció, nega la evidència: no és un cop d’Estat com afirmen Ennahda i la resta de partits. En una severa aparició televisiva, Said va afirmar que s’acollia a l’article 80 de la Constitució, que permet mesures excepcional davant el perill imminent d’amenaça a les institucions. Però la constitucionalitat de la seva iniciativa dista d’estar clara, ja que l’article 80 requereix que el cap de l’Estat consulti amb el cap de Govern i el president del Parlament, cosa que pel que sembla no va fer. La Unió Europea emetia precisa

ment un missatge en què exhortava “tots els actors a respectar la Constitució”.

Per a tothom està clar que en l’origen de la crisi institucional hi ha una virulenta lluita política entre tres personatges: el president, el destituït primer ministre Meixixi i el president del Parlament, Gannuixi. I aquesta crisi té molt a veure amb la gestió de la pandèmia.

La setmana passada, Hixem Meixixi –un tecnòcrata sense partit, com Said– va destituir el ministre de Salut davant un evident caos en els centres de vacunació i als hospitals. Falten vacunes i falta oxigen per als pacients greus; falten també tests. El president Said va decidir llavors posar la gestió de la covid en mans de l’exèrcit, que almenys s’ha desplaçat a les zones rurals fins ara desateses.

Tunísia havia suportat bé la pandèmia durant l’any passat, però ara la variant delta està causant estralls, amb un increment de casos que l’Organització Mundial de la Salut qualifica d’ “extremadament preocupant” i una mitjana diària de 200 morts, 204 dilluns passat. D’una banda, sembla evident que es va produir un relaxament de la població pel que fa a l’ús de mascaretes. De l’altra, segons diferents observadors, la covid ha estat desatesa enmig del xoc polític.

Tunísia no té vacunes i ha hagut de demanar auxili a l’exterior, immunògens i equipaments, que haurien d’arribar les properes setmanes. Dels gairebé dotze milions d’habitants, poc menys de 900.000 ha rebut les dues dosis, un 7%. Mesos enrere, els tocs de queda i la precarietat havien desfermat onades de protestes. No n’era aliena la dramàtica situació econòmica, amb la indústria turística ensorrada a causa de les restriccions de viatge europees. L’economia va caure un 8,8%, segons el Fons Monetari Internacional, i aquest any no es recuperarà. Tunísia aspira a un préstec de l’FMI de 4.000 milions d’euros.

Abans que se sabés la decisió del president, diverses seus regionals del partit Ennahda havien estat assaltades i incendiades diumenge durant manifestacions a tot el país, segons va informar l’agència Efe. En aquest sentit, la dissolució del Parlament i la destitució del Govern era una de les demandes populars, i fins i tot entre els partidaris d’Ennahda hi ha els qui donen suport al president. Això explica la celebració als carrers, diumenge a la nit, violant el toc de queda. L’influent sindicat UGTT va subscriure a més en un comunicat els arguments del president.

S’espera que avui Said nomeni un executiu reduït i governi a cop de decret llei. El portal Tunisie

Numérique especulava ahir amb quatre noms per a primer ministre, entre els quals Nizar Xari, un home de la ràdio i la televisió que li és pròxim, i el governador del Banc Central, Marwan Abassi, que seria una aposta amb vista a les negociacions amb l’FMI. •

Les últimes protestes al carrer exigien les mesures que ha acabat prenent el president Said