La visita del primer ministre de Rússia, Mikhaïl Mixustin, a les illes Kurils va provocar ahir la protesta del Japó, que des de finals de la Segona Guerra Mundial reclama les quatre més meridionals en una llarga disputa encara sense resoldre. Moscou vol desenvolupar econòmicament l’arxipèlag i es mostra obert a l’arribada d’inversions japoneses.

A Iturup, el cap del Govern rus va visitar un hospital i una empresa pesquera. Allà va explicar que Rússia considera crear a l’arxipèlag una zona de lliure comerç, amb exempcions fiscals per atreure inversió i facilitar l’assentament de noves empreses. Això “inclou inversors d’Occident, així com del Japó, que estiguin interessats a crear aquí llocs de treball”, va dir Mixustin.

L’impuls econòmic d’aquestes illes del Pacífic, amb la participació del Japó, és una idea que s’ha plantejat els últims anys, quan els contactes entre tots dos països s’han intensificat per intentar buscar una solució a la disputa.

L’exèrcit soviètic va ocupar al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, les quatre illes més al sud de les Kurils: Iturup, Kunaixir, Xikotan i Khabomai. Des d’aleshores, Rússia les anomena Kurils del Sud, i el Japó, Territoris del Nord. Tòquio argumenta que s’havia rendit abans de l’ocupació i en reclama la sobirania. Aquest desacord és la raó que encara avui tots dos països no hagin firmat un tractat de pau.

El 2018 el president rus, Vladímir Putin, i el llavors primer ministre japonès, Abe Shinzo, es van comprometre a treballar junts per tancar aquest deute històric.

Al Japó l’opinió pública va donar per fet aleshores que Moscou podria lliurar Xikotan (amb menys de 3.000 habitants) i els illots de Khabomai, on només hi ha guardes fronterers, que són els més pròxims a Hokkaido, tal com es va fixar en una declaració conjunta el 1956.

Davant aquesta situació, a Rússia es van organitzar manifestacions contra qualsevol cessió territorial. El Kremlin, que havia mantingut al principi una actitud ambigua, va desvincular després qualsevol cessió al Japó per firmar l’acord de pau. Moscou afirma que la declaració entre l’URSS i el Japó preveia la firma del tractat de pau abans d’abordar la devolució. A més, la reforma de la Constitució russa de l’any passat, que prohibeix expressament el lliurament de territori rus a altres països, engega a rodar qualsevol esperança japonesa en aquest sentit.

El viceministre d’Afers Exteriors japonès, Takeo Mori, va convocar ahir l’ambaixador rus a Tòquio, Mikhaïl Galuzin, per expressar-li la seva protesta. El diplomàtic va qualificar després d’“inacceptable” la protesta nipona tenint en compte la posició russa que les Kurils del Sud “van passar al nostre país legalment” després de la guerra.

“Rússia estaria interessada en la interacció econòmica amb els països de l’Extrem Orient, inclòs el Japó. Però (Tòquio) ha d’entendre que no es pot ni parlar d’una revisió dels resultats de la Segona Guerra Mundial”, va dir Mixustin.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va defensar l’estada del primer ministre rus, explicant que “visita les regions russes que considera necessari i en el desenvolupament de les quals, fins i tot en cooperació amb els nostres socis, hi ha molta feina per fer”. I va afegir que Rússia continua disposada a treballar amb el Japó per firmar un tractat de pau.