Dissabte, Pablo Casado va ser a Mallorca per assistir a la cloenda del 16è congrés del PP a les illes Balears, ocasió que li va permetre recordar als assistents el missatge que els de la seva corda repeteixen sempre que poden: “Vosaltres no parleu català. Parleu mallorquí, parleu menorquí, parleu eivissenc i parleu formenterés!”.

Per tenir més dades que fonamentin el seu amor per canviar de nom una mateixa llengua cada pocs quilòmetres, a Casado li aniria bé llegir l’article que Kay Nolan va publicar dissabte a The Washington Post. Parla dels problemes que els diversos dialectes de l’espanyol que es parlen a Nordamèrica comporten a l’hora de la informació meteorològica. Als Estats Units aquestes informacions les elabora el National Weather Service, que té a Puerto Rico una de les seus. Ara constaten que certs termes que en un dialecte signifiquen una cosa no signifiquen exactament el mateix en un altre, i això és perillós quan s’ha d’alertar la població perquè hi ha tornados, huracans o incendis forestals. En espanyol, alerta i aviso poden semblar paraules sinònimes, però per a alguns hispanoparlants aviso no implica l’acció immediata de prendre precaucions. Altres serveis meteorològics fan servir amenaza en el sentit d’estar a l’aguait.

El resultat és que els meteoròlegs hispanoparlants utilitzen sobretot paraules de la zona on són i no hi ha un estàndard consensuat. El que per als floridans és ras de mar, per als porto-riquenys és marejada ciclónica i, en altres llocs, marea de tormenta. Deixant de banda que al sud i al sudoest dels Estats Units, zones amb forta influència mexicana, si dius “hoy será un día ventoso” provocaràs les rialles de radiooients i telespectadors, perquè ventoso vol dir flatulent. Són coses que Casado hauria de saber si mai se li acut anar als Estats Units a predicar la unitat de la llengua espanyola.

Els meteoròlegs hispans dels EUA no han consensuat un estàndard