És tard i els camins ja no em tempten / i us sé del verger dins del clos / caiguts, trepitjats en la boira / oh dies, oh fulles, oh flors...”. Aquests versos del poema A hora foscant de Josep Carner transmeten una certa nostàlgia, encara que això no és el que vull expressar en aquest escrit. Més aviat les prenc com un llindar que es passa quan una arriba a la vellesa. Potser llavors s’entra a un món diferent. Si la vida ha estat llarga i plena, amb fills, nets i responsabilitats vàries en la mesura que sigui, quan es creua aquest llindar tot això ja queda enrere, i encara que a vegades cal un cop de mà, tant el propi cos com l’ànima ja no hi són de la mateixa manera. Una estimada amiga em deia “ja no tinc il·lusió” i jo li vaig contestar que potser confonia la il·lusió amb l’entusiasme, que no és pas el mateix. L’entusiasme té a veure amb l’acció i la il·lusió té a veure amb la capacitat de contemplació. I potser és això el que toca en aquest món de la vellesa, la contemplació de les coses petites, les flors, l’aigua, la llum, el capvespre, el vent que mou les fulles dels arbres, escoltar el cant dels ocells a qualsevol hora, sentir la campana del rellotge que toca les hores, i pensar en la bona gent que encara ens envolta com també en els que ja han marxat allà on sigui. Una germana meva més gran, que ja va marxar, els seus darrers anys deia “és igual” quan hi havia alguna dificultat, una mena d’estoïcisme quotidià, que ara jo també faig servir, perquè moltes coses tenen una importància relativa. Potser és que el temps de la contemplació esdevé preciós.

I doncs cal agrair, per damunt de tot i a tothora, el temps viscut en pau, també amb esculls de tota mena (inevitables), però en pau, i saber que el món que segueix, que ja és dels altres, portarà la llavor de l’amor que hi hem anat posant al llarg de la nostra vida. Totes les llavors creixen i d’alguna manera es manifesten. Els darrers versos del poema de Carner diuen: “I em criden el llum a la taula / i algun voleiant pensament / la vella cadira malmesa / i un full de paper malcontent”.