El corresponsal de La Vanguardia a Moscou es diu Aragonés, Gonzalo Aragonés. Dijous va escriure sobre una argúcia que el règim de Putin utilitza per combatre els líders opositors més destacats: presentar candidats que tinguin el seu mateix nom i cognom. Aragonés explica que, a les eleccions a l’Assemblea de Sant Petersburg, els electors trobaran tres paperetes encapçalades per un tal Borís Víxnevski. Només un dels tres és el líder local del partit liberal Iàbloko, l’opositor més conegut. Els altres dos es presenten amb l’única intenció de crear confusió. Es veu que l’ús electoralista de l’homonímia no és una pràctica inèdita a Rússia. El perjudicat ho assumeix amb estoïcisme i assegura que reforçarà la comunicació del seu patronímic (derivat del nom del pare). En campanya es farà dir Borís Làzarevitx Víxnevski per diferenciar-se dels seus dos sòsies: Borís Ivànovitx Vixnevski i Borís Guennàdevitx Víxnevski. M’imagino un votant potencial del partit liberal amb les tres paperetes a la mà i se’m fa difícil creure que es pugui confondre, però si el partit del Govern es pren la molèstia de buscar homònims deu ser que n’espera treure algun rendiment.

Quan, fa una dècada, Pablo Iglesias va irrompre a l’escena política, molta gent va assenyalar la coincidència homonímica amb el fundador del PSOE. Com que el Pablo Iglesias històric feia gairebé un segle que era mort i enterrat, no passava de simple curiositat i no va caldre ni reforçar el segon cognom del líder podemita (Turrión). Si s’hagués dit Felipe González haurien estat figues d’un altre paner. Els meus pares van tenir un veí de replà que se’n deia i les seves anècdotes sobre demanar taxis o reservar taules de restaurant fent accent andalús eren francament insuportables. Un dels reportatges recurrents d’una campanya electoral és la clàssica tirallonga de casos de ciutadans homònims dels candidats que s’hi presenten. Dir-se Sánchez (Pedro o Jordi) encara, però si et dius Laura Borràs, Pablo Casado, Carmen Calvo, Santiago Abascal, Anna Gabriel o Carlos Carrizosa, segur que tens teca per monopolitzar una sobretaula. El més sorprenent del reportatge d’Aragonés (Gonzalo) era que els dos homònims de Víxnevski no es deien així, sinó que s’havien acollit a la llei russa que permet canviar-se de cognom sense haver de justificar-ho. Per això l’autèntic Víxnevski, ja en mode precampanya, els acusa d’haver renegat dels pares. Encara bo que aquí la llei no facilita canviar de cognom. Mai no sabrem quin cognom cotitzaria més electoralment. Potser Franco?