Mentre passo una setmana a la Val d’Aran fent marxa nòrdica i vaig llegint a les estones lliures L’últim traginer. A peu pels Pallars i la

Vall d’Aran, de Josep Maria Espinàs, m’adono de com ha canviat el territori d’ençà llavors quan el va escriure als anys cinquanta i com de difícil havia de ser fer un confinament tan estricte com el que vam tenir el març de l’any passat, on s’aplicaven unes normes del mínim moviment si no era imprescindible.

T’adones com de divers és el nostre territori, com cal preservar-lo i com cal tenir en compte les seves característiques i diferències.

Torroella de Montgrí