Com una caixa negra de l’evolució humana a Europa, les restes que guarda la serra d’Atapuerca permeten seguir els passos des de les primeres poblacions d’humans que van arribar de l’Àfrica fins a l’època romana. Fins ara s’estimava que els assentaments més antics dataven de feia 1,2 milions d’anys, però un petit resquill de quars trobat durant l’actual campanya d’excavació ha avançat la cronologia: fa 1,4 milions d’anys els primers humans ja hi havien arribat.

El resquill s’ha recuperat del nivell 7 del jaciment de la Sima del Elefante i constitueix un dels pocs artefactes trobats d’aquesta antiguitat a Europa que documentin ocupacions humanes tan antigues. És una peça de petit format i de tall tallant. La seva importància està en el fet que està tallada per humans, cosa que permet constatar que ja estaven instal·lats a Atapuerca.

El descobriment també té repercussions importants en l’estudi de l’evolució a Europa, on les proves de presència humana en cronologies tan antigues són molt escasses.

A més del resquill s’han recuperat al mateix nivell restes de porc i de tortuga, d’espècies encara per identificar, que reforcen la idea que les condicions de la serra fa més d’un milió d’anys eren més temperades i humides que no pas actualment.

“Tota la història de l’evolució humana a Europa és a Atapuerca, i això permet comparar les diferents poblacions al llarg del temps”, resumeix en una entrevista a La Vanguardia José María Bermúdez de Castro, codirector del jaciment. El 2007 ja van trobar una mandíbula humana no completa a la Sima del Elefante, juntament amb resquills i sílex, que datava de fa 1,2 milions d’anys. “Llavors es va convertir en el fòssil més antic d’Europa”, recorda aquest paleoantropòleg. En aquesta campanya, que va començar l’1 de juliol i que s’acabarà el dia 28 d’aquest mes, han excavat en nivells inferiors d’on va aparèixer la mandíbula, “uns cinc metres més avall”, i és allà on han trobat el resquill de quars.

Ara duran a terme les datacions, que trigaran un any si fa no fa a resoldre’s, però, en funció del nivell on ha aparegut aquesta petita eina i partint de la fauna que han trobat al seu costat, estimen que és de fa entre 1,3 i 1,4 milions d’anys. “Amb aquesta

La troballa apunta a la base de la colonització d’Europa, que podria haver estat fa 1,5 milions d’anys

troballa creiem que ja som a la base de la colonització d’Europa, que s’especula que va ser fa 1,5 milions d’anys, i hem arribat, a més, al final d’Atapuerca”, afirma Bermúdez de Castro.

Aquest resquill serà, molt probablement, el descobriment més antic que es podrà fer a Atapuerca. Els investigadors expliquen que ja han arribat al límit del jaciment: “Per sota d’aquests nivells ja només hi queda roca”, apunten.

A part d’aquesta eina, en un altre dels jaciments de la serra burgalesa, a la Gran Dolina, al nivell TD8 s’hi ha trobat una col·lecció d’eines lítiques de 700.000 anys d’antiguitat que, juntament amb les dues peces d’indústria lítica que es van tronar l’any passat, permeten confirmar la presència humana fa entre 500.000 i 700.000 anys. I això, sumat al resquill, corrobora que “no hi ha cap estrat a Atapuerca sense ocupació humana”, destaca el també codirector del jaciment Eudald Carbonell, que afegeix que “no hi ha cap jaciment a Euràsia amb aquestes característiques”.

També a la Gran Dolina però al nivell TD4 s’han trobat restes d’espècies animals que van habitar Europa fa 900.000 anys, en un moment que les primeres poblacions d’humans s’anaven endinsant al continent.