El conseller Ignasi Elena lloa el “sobreesforç” de la ciutadania i dels serveis d’emergència

tificaven la bona nova. L’estabilització de l’incendi era una realitat. Tot seguit, afegien que no s’ha d’abaixar la guàrdia, que cal mantenir-se a l’aguait. Elena va aprofitar aleshores per agrair i valorar el “sobreesforç” de la ciutadania i dels serveis d’emergència. Quedava enrere una “nit difícil”, en què el núvol causat pel foc havia generat una calor extraordinària que va fer témer el pitjor. Per això, al matí, els presents al lloc de comandament ubicat a Santa Coloma de Queralt agraïen la bonança climàtica. Conscients que la treva seria breu, ja que avui torna la calor, els bombers no han relaxat l’activitat.

Molts veïns de les zones afectades coincideixen a dir que la tragèdia podria haver estat encara pitjor sense la ingent tasca dels pagesos dels pobles afectats, que van respondre sense dubtar a les crides de les autoritats i serveis d’emergència per llaurar els camps i així tallar l’avanç del foc. És el cas de Pep Salvet, un pagès i bomber voluntari de Bellprat que, mentre els bombers controlaven el foc que amenaçava la seva masia, llaurava els camps per barrar-li el pas. “Jo al camp i ells al bosc vam aconseguir frenar el foc”, explica. El pagès veu indispensable la col·laboració entre els serveis d’emergència i els pagesos: “Entre tots som imparables, i si ens ajuda la pluja, més”. L’exemple de Salvet es va repetir en altres tants punts de l’incendi. No pocs veïns agraïen després a les xarxes socials la feina feta i reivindicaven la figura del pagès.

Una altra de les queixes del territori, recurrents en aquests casos, apunta a la falta de neteja dels boscos. En aquesta línia es queixa el regidor responsable d’entorn rural de l’Ajuntament

de Sant Martí de Tous, Pere Enrich: “Els boscos són molt bruts i es converteixen en autèntics polvorins, que de seguida s’incendien”. Així, reclama més ajuts per netejar-los.

Carbó, de Bellprat, també lamenta la deixadesa i afegeix a les queixes la falta de coordinació entre els serveis d’emergència i els veïns de les zones afectades. “La gent del lloc coneix el territori millor que ningú, saben quan i per on bufa el vent: han de tenir-nos més presents”, reclama.

Sant Martí de Tous, l’últim municipi afectat pel foc i el segon amb més hectàrees cremades (234), patia abans de l’incendi problemes de sequera, que ara amb les feines d’extinció s’han vist agreujats. Per això, des de l’Ajuntament demanen als veïns que en facin un consum moderat. Per la seva part, estan omplint els dipòsits amb botes d’aigua potable per intentar evitar els talls en el subministrament. Per a la lluita contra el foc s’estan utilitzant pous particulars d’aigua no potable. D’altra banda, els veïns de Tous lamenten la pèrdua de la seva alzina mil·lenària, la de Can Gol, devorada per les flames.

Els primers indicis apunten la causa humana com a origen de l’incendi. L’inspector en cap dels agents rurals, Josep Antoni Mur, descarta que el foc sigui fruit d’un fenomen natural com un llamp. “Ara mateix no tenim cap indici raonable i totes les hipòtesis són obertes”, reconeix. Entre aquestes hipòtesis hi ha la d’una burilla mal apagada, que de moment no s’hauria trobat, o la fricció d’un pneumàtic contra la cuneta.