Era un municipalista convençut. Va ser diputat al Parlament circumstancialment i vicepresident de TMB en la seva última etapa laboral, del 2007 al 2015, però Dídac Pestaña va ser sobretot un alcalde, un defensor del local, de l’àrea metropolitana quan no estava tan de moda parlar-ne i un apassionat de Gavà, ciutat de què va estar al capdavant vint anys, que són els de la transformació d’aquest municipi i en què es van posar les bases del seu futur, de projectes com el Pla de Ponent. L’Ajuntament va informar ahir de la seva mort el cap de setmana passat.

De tracte afable i somriure recurrent, malgrat que d’entrada de vegades pogués semblar seriós, sempre havia estat més per timidesa que per qualsevol altra circumstància. Dídac Pestaña sempre havia tingut Gavà al cap, una ciutat que, a parer seu, havia de créixer, tot i que de manera continguda, i on la cultura havia de ser una peça important del seu present i el seu futur, i la lluita contra la desigualtat, una prioritat. Gavà com a punta de l’àrea metropolitana i ciutat de negocis, sense renunciar a la indústria i preservant el passat agrícola, cosa que explica l’aposta per modernitzar també la Fira dels Espàrrecs.

Va guanyar cinc eleccions, les del 1987, el 1992, el 1995, el 1999 i el 2003, sempre per majoria absoluta. Van ser mandats en què es van construir els barris del Sector Oest, Les Bòbiles i Central Mar, es va renovar el passeig marítim, es va dur a terme la millora i la pacificació del centre del municipi i es va construir el nou Ajuntament i, paret amb paret, una biblioteca enorme, la de Josep Soler Vidal. No és un detall sense importància: la cultura va ser un pilar dels seus mandats, i això també explica actuacions tan importants com el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.

Dídac Pestaña va renunciar a l’alcaldia el 2005, a mig mandat, segons va dir llavors per centrar-se en les seves altres ocupacions a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, malgrat que també va ser una època en què es van succeir relleus d’alcaldes històrics per donar pas a nous candidats. En el cas de Gavà, Joaquim Balsera, que el va succeir en el càrrec durant vuit anys; se’n va saber mantenir al marge. Ahir dirigents, companys del seu partit, el PSC, i també rivals lamentaven la seva pèrdua. En més d’un missatge per WhatsApp es recordava la seva llarga malaltia i, sobretot, com li va plantar cara en tot moment; el llegat que deixa, i també els bons moments.

Va guanyar les eleccions per majoria absoluta cinc vegades, fins que el 2005 va presentar la renúncia