Va tenir el càrrec impossible de ministre del Futur a la gran exposició Després de la fi del món

al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el 2017. La mostra explorava com els humans hem transformat irreversiblement el planeta i com podem arribar a la segona meitat del segle XXI, a més d’examinar la nostra responsabilitat cap a les generacions futures. És el filòsof Timothy Morton (Londres, 1968), professor a la Universitat de Rice, a Houston, i preocupat per imaginar una nova relació amb el planeta, creador de conceptes com ecologia fosca i hiperobjectes i contrari a la paraula natura, com si es tractés d’una cosa diferent de nosaltres. De fet, Morton, que ha col·laborat amb artistes com Björk, Olafur Eliasson o Pharrell Williams, ara publica Reciclar la ecología (Reservoir Books), on subratlla que pensar de manera ecològica significa deixar que aquesta idea de la natura desaparegui. I explora com hem arribat al límit de la revolució neolítica quan un canvi climàtic va assentar els humans en pobles i ciutats i els va fer agricultors i ramaders que havien de ser eficients per sobreviure. Ara, sobrepassant els límits, creu que fa falta creativitat.

Afirma que ara hi ha una visió del món que està morint. Quina?

La idea que els homes blancs estan al comandament de tot. I pensar que vivim en un món que és com un escenari on hi ha un fons i un primer pla. I nosaltres som el primer pla i totes les altres coses són decoració.

Què està equivocat en les nostres idees sobre la natura i l’ecologia?

Crec que, com a pensador mediambiental, gent com jo deu estar parlant molt equivocadament sobre aquest tema, perquè no hi ha 7.500 milions de persones a qui els preocupi. El problema és que fem sentir la gent estúpida i malvada tota l’estona. Els donem totes les estadístiques, els indiquem què han de fer a la portada del diari i entremig els diem: “Ets molt mala persona perquè voles amb avió”. Crec que ho convertim en una qüestió religiosa, i l’estupidesa i el mal no són un bon punt de partida per canviar coses. En segon lloc, continuem parlant d’això que anomenem

natura, que és una construcció humana. La natura no és el mateix que dofins, bacteris, molsa, arbres, muntanyes. Prefereixo fer servir la paraula biosfera, que és un fet científic. Natura és un concepte humà estrany que significa, d’una banda, que és una cosa amb què pots comptar, que succeeix, de què no t’has de preocupar, que és automàtica, està en la meva naturalesa. I just ara no hi pots comptar, perquè el món està esclatant en incendis i inundacions. L’altre problema és que la paraula implica que hi ha una cosa que no és natural. I hi ha tants exemples de com utilitzem aquest concepte per generar violència cap al gènere o la raça... Prefereixo dir ecologia sense natura i prefereixo biosfera.

Avui no ens fan falta més estadístiques ni fets, ja sabem què hi ha. Necessitem saber com podem superar aquesta bomba de temps, com podem fer el duel per un món que possiblement no vam tenir totalment en cap moment i com podem passar al moment següent, que és assegurar-nos que la biosfera no implosioni completament.

Diu que ja vivim un trauma sense ni adonar-nos-en.

Perquè no ens enfrontem a la situació. Per això sempre estem en mode de xoc. Si pensa en els estadis del dol de Kübler-Ross, el primer és el xoc, després negació, negociació, empipament, depressió, acceptació. Ara majoritàriament els éssers humans estan en mode de xoc i negació sobre el que passa al planeta, i necessitem estar almenys en empipament. Estem congelats. No tenim temps d’estar en xoc. L’empipament estaria bé; arrestem tots els directius d’Exxon per haver-nos mentit durant 50 anys. Són culpables, mentre que els altres som responsables. I algú d’una illa del pacífic és un 1% responsable, i una persona dels Estats Units blanca, un 99,9%. Pots dividir què toca fer a cadascú.

Afirma que vivim un moment que és el final d’una història, la de l’agrilogística, que va engegar en la revolució neolítica, a l’antiga Mesopotàmia, fa milers d’anys.

En l’holocè hi va haver un suau canvi climàtic, i la gent a Àsia, l’Àfrica i Amèrica de cop i volta no trobava el menjar d’abans, els animals, els vegetals que recollien. I van pensar que potser era millor assentar-se i emmagatzemar coses i viure a prop dels graners. Visquem en cases. I juntes. I creem un supergraner... Tot semblava correcte, però al final ha tingut conseqüències imprevistes, ningú no pretenia destruir la Terra. Durant 12.000 anys hem operat amb una recepta algorítmica sobre com s’ha de fer civilització: la repetim sense parar, i continua expandint-se i fent-se més eficient, i la versió actual d’això és el capitalisme neoliberal, totalment automàtic. El capitalisme és un procés algorítmic, extreure vida de la biosfera de manera més i més eficient sense parar. La qüestió és simple: volem continuar amb el passat, amb aquest algoritme, o volem permetre que les coses siguin diferents? Tenim una elecció òbvia entre passat i

Canvi d’estat “Estem en xoc pel que passa al planeta i necessitem estar enfadats”

Models socials “Podem crear una societat controladora i eficient o una de millor basada en el plaer”

futur: volem tenir un món basat en la repetició mecànica i l’eficiència o un de basat en la creativitat? Això suposa canviar els processos que van començar fa 12.000 anys, que semblaven bons quan eren molt més petits però que ara que cobreixen tota la Terra són molt destructius. Volem continuar així o ho volem modificar perquè el sistema no podrà continuar perquè no hi haurà biosfera?

Diu que quan sent la paraula sostenibilitat treu la crema solar.

És un homenatge a Goebbels, que deia que quan sentia la paraula cultura treia el revòlver. Jo trec el para-sol o la crema. Què hem de sostenir? Sostenir significa mantenir les coses tal com estan perquè les grans empreses optimitzin els seus beneficis. No pot passar més. La sostenibilitat no és una bona mètrica. Ni l’eficiència. Que és adaptar-se al pensament de la intel·ligència artificial i ser més eficient. Podem crear una societat horriblement controladora basada en l’eficiència o crear-ne una d’agradable basada en el plaer. L’ecologia política va sobre crear plaer. Que els óssos polars no morin és agradable per a mi i probablement per a ells. Més plaer millor que menys. El problema amb el consumisme és que ningú no aconsegueix prou plaer.

Parla de canviar consciències?

No, de cap manera, cap conversió religiosa especial. Vas a un viver local, olores les plantes, mires el terra. Saps què és. T’importen les coses. Tens un gat. T’agra

Prou números “Més estadístiques no calen; sabem què hi ha, hem d’evitar que la biosfera implosioni”

Canvi d’actitud? “És més simple preocupar-se de les coses que fer veure que no ho fas”

Contra la sostenibilitat “Què hem de sostenir? Sostenir és mantenir les coses tal com estan”

El paper de la creació “L’art és del futur, és el futur, la possibilitat que les coses siguin diferents”

Anys de perill “Allò de Donald Trump era una dictadura feixista però que no va funcionar”

da rascar-lo. T’agraden altres formes de vida. Sabem com ferho. No necessitem cap altra manera especial de ser. Necessitem eliminar la idea que necessitem ser especials i diferents. Recorda la religió. M’he de convertir en un hippy? Mirar la Terra amb vestit d’astronauta des de l’espai? No. És més senzill preocupar-se de les coses que pretendre que no les fas. No necessitem saber més, sinó com podem ser amables amb nosaltres i amb l’altra gent. Eliminar l’antropocentrisme va més sobre canviar les lleis, les polítiques i l’estructura econòmica. La manera com gaudim d’aquesta Terra.

Què fem amb la situació actual del planeta?

Tenim aquesta dècada per mantenir les temperatures en 1,5 graus d’augment, catastròfic però no desastrós. En un desastre no hi ha testimonis. I el cert és que quan el coronavirus va arribar no vam haver de fer res. Vam deixar de fer coses. De sortir. Portem mascaretes per protegir l’altra gent i, en part, a nosaltres. El món es para una mica de sobte, i mires per la finestra i no hi ha cotxes, hi ha altres formes de vida als carrers, no tenen por. No fas res, deixes de treballar, d’anar al supermercat... Quan la gent parla de revolució política parla del yang, oposat al yin. No hi ha prou gent que parli de l’estil yin de la vida, fer menys, esperar, parar una mica la violència, evitar fer massa mal. La gent ho sap fer. No fa falta res tan dràstic, però sí que falta acció col·lectiva global.

Quin és el paper de l’art en aquest procés?

L’art és del futur, és el futur, la possibilitat que les coses siguin diferents, i ho necessitem realment ara. Una de les meves pel·lícules preferides és Interstellar, i en aquell món l’escalfament climàtic és tal que ningú ja no sap com imaginar res. I més enllà del contingut la pel·lícula parla de la possibilitat d’imaginar una cosa diferent. Qualsevol art és millor que cap; és la possibilitat que les coses siguin diferents perquè no saps mai del tot què significa la pel·lícula.

L’ha alleujat la sortida de Trump?

Era una dictadura feixista però que no va funcionar. Molts nordamericans són molt naïfs i esperaven que l’emperador Palpatine (de La guerra de les galàxies) aparegués. Era la seva idea de la dictadura; un geni malvat, no un idiota. No hem d’esperar més per al feixisme, era això: que la gent es torni zombi i absorbeixi prou mems. Perquè el feixisme és el passat, és el seu problema fonamental, vells trossos estúpids de velles idees estúpides, vell ADN del passat cultural repetit, com un virus es reprodueix fins que et mata. Es tracta de punxar la gent contra el virus. Trump era el coronavirus, el virus de Jordi III provant de ser el rei és igual que ell. I ens hem de vacunar.