A la bufona pista 4, ubicada en una cantonada de l’enorme complex tennístic del parc Ariake, les jugadores gairebé es poden tocar. A peu dret, a tot just deu metres de la línia de fons, al costat de dos voluntaris, i sense públic se sent tot. Allà, amb menys calor que altres dies i mentre s’esperava l’arribada del tifó anunciat, Paula Badosa s’animava constantment, s’activava de cames i s’autoconvencia. Des de la seva banqueta, la seleccionadora, Anabel Medina, i el seu entrenador, Javier Martí, aplaudien, aclamaven i donaven instruccions. La catalana obeïa, i això li servia per guanyar i per completar una altra jornada d’èxit del tennis femení espanyol a Tòquio. Badosa va derrotar la cap de sèrie número 6, la polonesa Iga Swiatek, per 6-3 i 7-6 (4), i acompanya a vuitens de final Sara Sorribes i Garbiñe Muguruza. Només Carla Suárez va quedar fora. “He jugat un partit excel·lent. Crec que he estat molt fina; és per estar contenta. Des del principi m’he sentit molt còmoda”, confessava Badosa, amb les ungles pintades de vermell i groc.

L’espera per a un lloc a quarts l’argentina Nadia Podoroska i, si pogués continuar, presumiblement després la totèmica Naomi Osaka.

“A poc a poc estic arribant on vull arribar perquè faig una bona temporada; guanyo grans jugadores. Estic començant a aconseguir el meu objectiu de jugar de tu a tu amb les top ten i començar a guanyar-les”, va explicar Badosa.

De tornada a la vila, la catalana i Sorribes es van poder felicitar mútuament. “Compartim habitació i tenim una amistat excel·lent des que ens vam conèixer, quan teníem 10 anys; ens ajudem molt”. A més a més, també formen tàndem en el doble en una autèntica marató de partits. “Físicament estem preparades, i hem vingut aquí a jugar tots els partits possibles per aspirar a una medalla”.

Mentrestant, Sorribes passava de triomfar a la pista central contra Ashleigh Barty a triomfar a la 7, d’una instal·lació majestuosa a una d’exterior, gairebé sense grada. “Gran, gran, si pots, serveix i puja a la xarxa”, li deien des de la seva banda. I ella obeïa. Es va imposar a la francesa Fiona Ferro per 6-1, 6-4. “Estic més acostumada a jugar en aquest tipus de pistes que a les centrals pel meu rànquing, o sigui que no m’ha afectat gens; ni m’hi fixo, en això. Només volia competir, he sortit pensant que la meva rival era millor i no m’havia de confiar després de la meva gran victòria contra la número u. M’ho estic passant molt bé”, va afirmar la castellonenca. Sorribes s’enfrontarà a la russa Anastàssia Pavliutxénkova.

S’acosta el tifó, però, mentre no arriba, a Tòquio es pot jugar a tennis. Baixa la temperatura i s’amaga el sol, però les que no descansen són les cigales, amb una cantarella permanent. Davant aquest panorama, Garbiñe Muguruza també va avançar amb fermesa. La hispanoveneçolana va superar clarament la xinesa Qiang Wang, a qui va passar per sobre per 6-3, 6-0 amb tot just una hora de joc. “Estic bastant contenta de com m’ha anat el partit. He jugat amb seguretat en els moments importants i he aconseguit desanimar-la. Tenia ganes de derrotar-la perquè en els dos partits anteriors amb ella havia perdut”, va dir Muguruza a la zona mixta. Buscarà els quarts contra la belga Alison van Uytvanck. Si Muguruza té una bona jornada, és capaç de liquidar un partit per la via ràpida. Ella mateixa entra i surt del seu laberint de manera inesperada, fins i tot d’un dia per l’altre. Sap que el seu principal enemic és la irregularitat.

Però després de Wimbledon es va disposar a provar de corregirla per enèsima vegada. “La derrota a Londres (contra Ons Jabeur) va ser dura, i vaig estar quatre o cinc dies recuperant-me. Després vaig pensar que arribaven els Jocs i em vaig dir: ‘M’he d’entrenar molt, i molt és molt, perquè vull fer-ho bé a Tòquio’. Espero que tot aquell entrenament vagi sortint als partits”. De moment, sí.

He jugat un partit excel·lent; vaig arribant on vull, a lluitar amb les millors”

Comparteixo habitació amb Sara Sorribes; ens ajudem mútuament”

He sortit pensant que la rival era millor, sense confiar-me per haver guanyat la número u”

Pel meu rànquing, estic més acostumada a les pistes petites que a les grans”