Amb el regulador posat Espanya va aconseguir una victòria de posada en escena contra el Japó. Més superior del que indica el resultat final, Espanya en va tenir prou amb la notable direcció de Ricky Rubio (20 punts, 9 assistències) i un còmode domini sota els cèrcols per batre l’entusiasta conjunt local. No va ser un triomf rodó perquè els de Scariolo van tenir llacunes, sobretot de concentració, però no era un dia per desgastar-se sinó per començar a agafar la temperatura del torneig.

Aquesta pista de Saitama té reminiscències màgiques per a la selecció espanyola. Aquí, en aquesta instal·lació, Espanya va aconseguir el 2006 el seu primer Mundial, en què Pau Gasol es va lesionar a les semifinals i en què el seu germà Marc va ensenyar que tenia llum pròpia. Aquí l’equip de Scariolo va començar la singladura als Jocs contra els amfitrions, una mena d’aperitiu de cara al que l’espera a partir d’ara. Primer Argentina i després el terror dels rivals, Doncic al capdavant de la selecció eslovena.

Però calia anar pas a pas i no despistar-se amb el futur. I més tenint en compte que Espanya acostuma a arrencar al ralentí, de menys a més en els tornejos.

Tot i això, ho va voler desmentir amb un parcial de 2-11 de sortida que va obligar el tècnic del Japó, l’argentí Julio Lamas, a demanar temps mort. Rubio i Marc Gasol trobaven moltes facilitats i el Japó semblava rendit sense presentar batalla.

Però Espanya es va relaxar, Hachimura i Watanabe van activar els japonesos, i a mitjan segon quart l’electrònic marcava un sorprenent 26-26. Scariolo es va cansar després de provar-ho amb diversos relleus i va aturar el partit. El cas és que en aquells cinc minuts fins al descans Espanya es va atipar d’encistellar amb Rubio exaltat i en mode Mundial del 2019 (11 punts a l’entreacte), pluja de triples des de totes bandes i un contundent 28-48 per posar les coses a lloc. Amb Pau Gasol el seleccionador espanyol mantenia la mateixa política que Jasikevicius al Barça. És a dir, minuts a petites porcions (fins a 13) i la necessària dosificació per vigilar molt el seu estat físic. El pivot, com sempre, va sumar sense esforç aparent. És el que té tenir tanta facilitat per jugar a aquest esport.

Era un bon moment perquè Espanya anés agafant automatismes, greixant peces, com la de Víctor Claver, que va tenir bons minuts. Scariolo ho va aprofitar per moure la banqueta i va donar pista a l’últim que va arribar, un Xavi López-Arostegui que va substituir Juancho Hernangómez a la convocatòria i que va debutar en uns Jocs Olímpics, com Garuba o Abalde. Però el Japó, que anava a la seva, no es deixava portar i, sense amenaçar el domini espanyol, sí que continuava viu (56-69, amb un quart per jugar).

Scariolo demanava intensitat i va col·locar els suplents perquè resolguessin. No ho van acabar de fer com hauria volgut el seleccionador, però el rival tampoc no donava per a més. Vindran empreses més grans. Ho saben. D’experiència no n’hi falta, com il·lustra Pau Gasol. “Hem començat amb victòria i bons minuts”, va resumir el pivot.

El conjunt de Scariolo va jugar amb el regulador posat perquè no era el dia per desgastar-se