Una crisi, una vegada més, de guanyadors i perdedors. La recuperació es va notant en l’ocupació però confirma que la sortida serà desigual. Tant a nivell global com dins de l’eurozona, és un camí dispar en el qual Espanya preocupa sobretot pel que fa a l’ocupació entre els joves.

Ho constaten les xifres d’ocupació que va fer públiques ahir l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (l’OCDE). En el primer trimestre del 2021, un any després d’irrompre la pandèmia, la taxa d’ocupació en el club d’economies avançades –que mesura la població en edat de treballar amb lloc de treball– va pujar una dècima, al 66,8%. Encara està 2,1 punts per sota de xifres prepandèmia. En les set economies més grans la història és similar: s’avança una dècima (al 70,3%) però s’està dos punts per sota del tancament del 2019, mentre que a la zona euro i la UE directament es perden quatre (66,9%) i tres dècimes (67,5%), respectivament, per un inici d’any encara marcat per les restriccions. Però la sotragada ja s’ha superat en els casos dels Països Baixos (79,3%, la xifra més alta), Polònia (69,5%), Luxemburg (68,3%) o França (66,4%), que superen o igualen els registres anteriors al virus. A l’altre costat de l’Atlàntic, els EUA milloren la seva dada cinc dècimes, al 68,4%, i gairebé tres punts per sota del 2019.

Amb aquestes dades i ritmes diferents, “són visibles grans disparitats entre països”, assenyalava l’organització dirigida per Mathias Cormann en una nota. Així, el 77,6% del Japó o el 74,4% de Noruega contrasten amb el 65,4% d’Israel, el 59,5% de Mèxic, el 57,3% de Xile o el 56% de Costa Rica. No només pel diferencial, sinó perquè són més lluny de nivells precrisi i trigaran més a recuperar-los, el 2024 o 2025 segons un estudi d’aquest mes de la mateixa OCDE.

“També s’observa una gran disparitat dins de la zona euro”, assenyala. La cara i la creu són els Països Baixos i Grècia, exemplifica l’organització, amb una taxa (53,9%) gairebé 30 punts inferior a l’holandesa. Però en lloc dels grecs es poden esmentar els italians (57,1%) o espanyols (61,4%) amb una altra bretxa propera a vint punts. En el cas nacional preocupa especialment la situació dels joves. Comparat amb el 40% que tenen feina de mitjana a l’OCDE, Espanya està a menys de la meitat, amb un 18,9%. Només queden més mal parades a Europa, i en tot el club, Grècia (12,2%) i Itàlia (16,1%). En tot cas, no són xifres gaire pitjors que les del 2019: Madrid està 3,7 punts per sota, Atenes 2,7 i Roma 2,1, dades que demostren que es tracta d’un problema estructural. Els Països Baixos tornen a erigir-se com a campions de l’estadística, amb una taxa d’ocupació del 69,8% en la població de 15 a 24 anys, quatre punts més que abans de la crisi. L’entitat veu, en general, “una clara divergència entre la taxa d’ocupació juvenil a l’eurozona (32,2%) i la de Japó (46,8%) o EUA (48,9%)”.

Les xifres de l’OCDE reflecteixen així una recessió que amenaça amb provocar noves esquerdes entre rics i pobres; veïns del nord i del sud; europeus o llatinoamericans, i entre adults i joves. A més, no es tanca una altra bretxa de les històriques: “La taxa d’ocupació entre les dones (59,6%) es va mantenir més de 14 punts percentuals per sota de la dels homes (74,2%)”, ressalta.

Només Grècia (12%) i Itàlia (16%) queden més mal parades que Espanya (19%) en l’ocupació juvenil