Tinc 73 anys. Vaig néixer a Càceres i visc a Badajoz, on he estat catedràtic de Medicina i continuo investigant. Estic casat, dos fills i cinc nets. Hem d’esforçar-nos moltíssim a augmentar la capacitat d’entendre’ns els uns amb els altres. Crec que la part substancial de nosaltres va a algun lloc

Què és la consciència? La facultat que ens permet funcionar en totes les dimensions de l’espai i el temps. Amb el pensament podem anar-nos-en al futur, al passat o imaginar que som a Mart o fins i tot creure en coses que no veiem.

La imaginació és consciència?

N’és una part fonamental. La consciència té sentiments, pensaments, imaginació i intuïcions, totes les altres coses són ment, és intel·ligència, raciocini.

Llavors la consciència és subjectiva.

Sí, íntima i subjectiva, i l’activitat mental intel·lectual és objectiva.

Quina és la base biològica de la consciència?

No en sabem res, de fet els neuròlegs parlen que una persona està conscient o que no té consciència, és a dir: on-off.

Què més en diu la ciència?

Mentre que el cervell funciona amb mecanismes electromagnètics, la nostra consciència funciona amb mecanismes quàntics; sobre això hi ha moltes investigacions.

Algun descobriment remarcable? Segons Roger Penrose, matemàtic i premi

Nobel (2020), i el psicòleg Stuart Hameroff, els microtúbuls, les unitats més petites del citoesquelet (responsable de la forma de la cèl·lula i del seu moviment), actuen com a canals per a la transferència d’informació quàntica responsable de la consciència.

On resideix la consciència?

Hi ha diverses teories, una diu que la consciència no resideix exclusivament al cervell però sí dins del cos; una altra afirma que part de la consciència rau al cor.

Al cor?

El cor és un òrgan que té milers de neurones i moltes connexions. Diverses investigacions demostren que moltes persones després de ser trasplantades de cor van començar a tenir gustos que abans no tenien, a pensar i sentir coses que abans no sentien.

No són llegendes urbanes?

Un cardiòleg que ho va investigar a fons es va adonar que la major part dels nous records i sensacions que tenien els trasplantats corresponien als que havien tingut en vida els donants del cor.

Això és impactant.

Molts científics defensen que part de la consciència podria estar fora de l’organisme.

Una consciència universal?

Un equip de la Universitat de Princeton va repartir 80 aparells generadors de nombres aleatoris (uns i zeros) a persones per tot el món. La consciència d’una sola persona pensant intensament va ser capaç de modificar tots els aparells individuals.

...?

També ho van investigar en esglésies on la gent resava, i van veure que l’activitat de la consciència col·lectiva modificava la seqüència aleatòria. Hi ha estudis que demostren que la nostra ment pot actuar a distància.

La consciència és individual i col·lectiva? Els àtoms només moren en les explosions nuclears, sense elles són immortals. I tots els àtoms que formen el nostre cos són de segona mà, procedeixen d’alguna estrella que va explotar. Per tant, estem tots connectats.

Diu vostè que si un arbre cau i no hi ha ningú allà per sentir-ho no sona.

Ho va dir Berkeley, bisbe irlandès del segle XVIII. Quan cau un arbre l’únic que es produeix és una vibració de les molècules d’aire que hi ha al seu voltant, que quan colpeja contra la membrana que tens dins de la teva orella la fa vibrar, i aquella vibració el teu cervell la converteix en so. Si al caure l’arbre no hi ha algú a prop d’ell, no hi ha soroll.

Això és estrany.

De la mateixa manera, tot el que vostè està veient ara mateix és fals. No hi és en absolut en la forma en què ho està veient.

La consciència s’inventa el món?

Sí. El que veiem, sentim i olorem realment no existeix com ho veiem, sentim i olorem.

El que veig no és el que hi ha?

L’únic que emeten les coses són fotons, partícules energètiques. Quan la teva retina rep aquests senyals elèctrics els transforma en imatges, per tant una de les funcions de la consciència és interpretar-nos el món.

Ja ho va dir Einstein.

“La lluna no brilla quan ningú la mira”. Si s’espatllés el meu sistema i veiés la gent com realment és, com una font de fotons i de partícules, com un batibull d’àtoms movent-se, sortiria espaordit.

És sorprenent.

I encara hi ha una altra cosa... Els àtoms són buits en un 99%, així que les coses que toquem i percebem com a dures no ho són.

Ha arribat a alguna conclusió?

Que molt possiblement la nostra consciència pervisqui en algun tipus de format. Jo tinc la hipòtesi smartphone de la consciència. Tota la informació és en algun lloc d’on te la pots baixar. Hi ha físics quàntics que parlen d’immortalitat quàntica.