Intentava traure la simplea de copiar, des del castellà, majorment a l’escriure valencià, per quant la Llengua valenciana està dotada de recursos d’expressió propis, mes que en el 1707 perguera l’oficialitat. Deixe el títul perque ve be l’idea. Calquen en el modo de produir-se els polítics de l’actual govern valencià.

¿Acàs no estan intentant impondre i més en l’educació una calca? no ya del parlar barceloní: texts, editores, fulls, publicitat etc., sí que també la filosofia rupturista i supremacista, contra els que no pensem com ells, per a lo qual destinen mijos humans i dotacions econòmiques. Mentres deixen al ras i en dejú massa iniciatives i necessitats autòctones.

L’eixemple en el descosit de la TV·3, en detriment de sanitat o servicis. Ací recordarem lo dit, Las Provincias dia 20 . “La Diputación reparte otros 350.000 euros en ayudas a entidades catalanistas” i desestimen uns atres proyectes identitaris. Els de La Real Acadèmia de Cultura Valenciana “por no haber obtenido la puntuación máxima”. Si la vara de puntuar és pancatalana, mai arribarem. Feu el primer text en valencià per a la Constitució i nos dota de Diccionari General, que s’actualisa en internet contínuament per a satisfacció de millons de consultes. Gramàtica, Flexió Verbal etc. etc. Mentres, mes que fora per coherència, indigna cóm utilicen lo de “valencià” minimisant-lo, quan s’afanyen en aclarir que és fòrmula dialectal, subjecta a un estàndart catalino.

Pero si la Diputació rebuja d’este modo una fundació de la qual és patrono principal, no és que calca en les accions o percepcions culturals, és que destarifa. Lo mateix podríem dir de l’Ajuntament de Valéncia. I el caramull els 17.500 euros que el Consell paga a una firma que calca l’interés cap a uns països inexistents: fa joc als secessionistes, front a l’identitat valenciana; desubica i nos furta la concòrdia.