L'alta prevalença de l'asma entre nens i adolescents obliga els col·legis i instituts a estar preparats per donar resposta als símptomes i a les possibles crisis.

L'asma és la malaltia més freqüent en la infància i adolescència. A Espanya la prevalença de l'asma estimada en escolars majors de sis anys d'edat és d'un 10%, segons dades de l'estudi ISAAC (The International Study of Asthma and Allergies in Childhood). Tanmateix, els menors de tres anys tenen una prevalença de símptomes respiratoris semblants a l'asma encara major: fins a un 30% dels nens d'aquesta edat presenta tos i sibilacions, acompanyades o no de dificultat respiratòria. És molt controvertit parlar d'asma en aquestes edats; tot i això, les mesures preventives i de tractament són molt semblants a les dels nens de més edat amb diagnòstic ferm d'asma. Per tot això, l'asma i les malalties respiratòries de la primera infància representen un problema de primera magnitud al qual cal donar resposta des de la nostra societat i, és clar, des dels centres escolars on assisteixen els nens des d'edats molt primerenques.

El tractament de l'asma als centres educatius difereix en funció de les edats dels nens: els de major edat, per exemple, poden col·laborar administrant-se el tractament, però els més petits depenen sempre de la bona voluntat i participació en la cura per part del professorat.

En tots els casos, no obstant, s'ha de fomentar una bona comunicació entre els professionals sanitaris, la família i el professorat. És convenient que, des de l'inici del curs, la família porti a l'escola informació per escrit amb les següents dades:

Símptomes que suggereixen que s'està iniciant una crisi. Cada nen té els seus propis símptomes però, per citar els més freqüents, es pot sospitar que es podria estar iniciant una crisi si es presenta tos repetitiva, sensació d'opressió al pit, sensació de falta d'aire o sequedat a la boca.

Al·lèrgens als quals el nen està sensibilitzat. En cas d'allèrgies a pòl·lens, també s'informarà de les dates aproximades en què n'hi ha una major concentració amb l'objectiu d'evitar activitats a l'aire lliure.

Pla d'acció en cas de símptomes amb la medicació a administrar. És desitjable que s'especifiquin, almenys, dos intensitats de tractament segons la gravetat dels símptomes. Un exemple podria ser el següent:

Tos: Salbutamol 2 pulsacions del dispositiu amb càmera d'inhalació.

Dificultat per respirar: Salbutamol 4 pulsacions que poden tornar-se a administrar en cinc minuts, en cas d'escassa resposta.

Telèfons de la família per avisar en cas que hi hagi escassa resposta a la medicació, així com del servei d'urgències de referència o del seu pediatra. En benefici d'una bona col·laboració, convé fomentar una bona comunicació entre totes les parts implicades, integrant les necessitats de l'estudiant, les preocupacions de la família, la informació del metge i les inquietuds del professor o professora respecte la utilització d'una medicació que desconeix. Un intercanvi d'informació amb el professorat proporcionarà un entorn més segur i, alhora, permetrà obtenir dades útils del professorat per al metge, que ajustarà millor el tractament. Cal tenir en compte que, de vegades, els símptomes es presenten durant l'exercici que els nens realitzen a les classes d'educació física i aquesta informació per part del professorat és fonamental.

En cas que els símptomes siguin recents, també és convenient, sobretot en nens petits, que els pares comentin amb els tutors la situació i els recordin per escrit la informació de què ja disposa el col·legi perquè els docents sàpiguen com han d'actuar i facilitar, així, els dispositius del tractament.

Encara que la família és qui proporciona la informació a l'escola i al metge, és convenient que els centres escolars estableixin una sèrie de mesures per assegurar el benestar i la seguretat del seu alumnat. El Grupo de Educación y Salud en Asma, una iniciativa nascuda a Sevilla de la qual formen part professionals de l'àmbit de l'ensenyament universitari i representants de l'administració sanitària i educativa, ha dissenyat el programa “Asma, Deporte y Salud”, en què l'escola participa amb una sèrie d'accions encaminades a tenir una escola més segura per als estudiants amb asma que inclou la formació del professorat, que alhora imparteix la formació al seu alumnat i, al mateix temps, aprèn a actuar en cas d'aparició de símptomes.

D'altra banda, països amb una gran prevalença d'asma, com el Regne Unit, Austràlia o Nova Zelanda, han encunyat el terme Escola Amiga de l'Asma. Al nostra país no tenim aquesta iniciativa, però seria interessant plantejar-ne la consecució com a estratègia. Per ser considerada Escola Amiga de l'Asma, una escola ha d'assegurar-se que s'aconsegueixin els següent objectius:

1. Planificar polítiques de salut al voltant de l'asma. 2. Promoure un entorn de coneiximents sobre asma que estimuli i recolzi els alumnes asmàtics. 3. Crear un ambient favorable disminuint els al·lèrgens. 4. Disposar sempre de personal entrenat en primers auxilis en asma. 5. Comptar amb un número adequat de kits de primers auxilis en asma.

En el decàleg de les escoles saludables estan ben detallades les condicions que hauria de reunir l'escola per proporcionar un ambient segur a les persones que pateixen asma.

No obstant, totes aquestes iniciatives i suggeriments poden arribar a ser paper mullat si no s'integren en un un marc legislatiu que en faciliti la implantació. Des de la nostra posició, proposem que el legislador tingui en compte la importància de l'atenció a l'asma i les malalties respiratòries per la seva alta prevalença i proposi unes directrius a complir a les escoles perquè el medi escolar sigui més segur en les actuals circumstàncies, incloent, per exemple, una normativa mediambiental en relació al trànsit que reguli tant els nivells de contaminació com la distància mínima recomanable respecte als centres escolars d'autovies i carreteres amb una alta densitat de trànsit.