Tenir un nen amb asma o algun problema respiratori pot arribar a complicar la quotidianitat de les famílies. Tanmateix, la informació i la responsabilitat ajuden a normalitzar la situació. Així ho asseguren les mares de tres nens que pateixen aquests problemes de salut i que participen a Respiro en Xarxa, a qui hem entrevistat.

La Habiba Aoulad Si Brahim, la Beatriz García i la Mari Luz Escandell són mares de nens asmàtics o amb diverses al·lèrgies alimentàries que participen al programa Respiro en Xarxa. Conversar amb elles és, per tant, una bona oportunitat per comprendre i donar a conèixer la situació de les famílies que s'enfronten al fet que els seus fills pateixin problemes respiratoris. I és que l'asma i les cada vegada més nombrosos al·lèrgies no són catalogades com a malalties greus però compliquen en gran manera la vida quotidiana i el procés de creixement tant físic com cognitiu dels nostres fills i filles.

Aquestes tres mares saben molt bé el que és haver de sortir corrents a mitjanit de casa seva cap al servei d'urgències dels hospitals i viure sempre amb la por que aparegui alguna crisi d'asma sense previ avís. “Adonar-te que els teus fills pateixen i que es cansen fàcilment, i que, durant un atac d'asma, diguin que es moren per falta d'aire, és molt dur”, ens reconeix la Mari Luz. El seu fill Yassin, ens explica, va tenir una bronquitis pocs mesos després de néixer que li va provocar asma. “Li van diagnosticar asma bronquial i el van tractar donant-li aire als pulmons. A mesura que va anar creixent ja no va necessitar tant aire, però fins als sis anys, i ara en té vuit, va tenir moltes crisis i jo com a mare, estava desesperada perquè semblava que l'única solució eren els dilatadors de pulmons que no són altra cosa que cortisona i que generen nerviosisme i molta hiperactivitat. A més, fins als cinc anys va ser al·lèrgic a gairebé tot”.

La Beatriz ens diu, amb una certa tristesa, que el seu fill Kevin va néixer sense cap problema de salut però, al cap d'un any, va patir una pneumònia amb bronquitis i, amb tres anys, els metges es van adonar que havia perdut un 8% d'audició. El van operar de les vegetacions i les amígdales i van veure que tenia el paladar petit. “Ell se sent diferent perquè les seves al·lèrgies i el seu dèbil sistema respiratori el fatiguen i no li permeten fer el mateix que els seus companys d'escola”, explica. Per part seva, la Habiba, mare de tres trigèmins d'onze anys, recorda que el seu fill Youssef ja era al·lèrgic a la llet i a l'ou acabat de néixer, cosa que va provocar diversos ensurts a casa. “Gairebé cada any havíem d'ingressar-lo a l'hospital. Ja ni me'n recordo, de quantes nits de vetla he passat al seu costat. Ara està molt millor gràcies al programa Respiro en Xarxa. També la meva filla Nora és al·lèrgica als àcars i als animals de companyia. Jo mateixa, quan arriba la primavera, sento picors, tinc tos i coïssor als ulls. Per sort, l'altra filla meva, l'Aida, està bé”, detalla.

Totes tres reconeixen que, abans de néixer els seus fills, no coneixien gaire aquesta malalties però, poc després, noms

com salbutamol, Ventolin i Xenical van passar a formar part de les seves vides ja que els seus nens i nenes els han utilitzat en major o menor mesura. La realitat és que elles han hagut d'aprendre què són aquestes malalties, quines conseqüències tenen i què han de fer per cuidar els seus fills. Quan els pregunto què els ha significat a nivell personal aquesta problemàtica, les tres responen el mateix: passar molt temps a l'hospital i una profunda tristesa.

Potser per això, quan fa tres anys la Fundació Roger Torné va presentar el programa Respiro en Xarxa a través de les entitats del barri del Raval de Barcelona Drassanes i Joan Salvador Gavina, i va oferir la possibilitat que els nens i nenes d'entre sis i dotze anys, amb o sense problemes respiratoris, poguessin participar-hi, cap d'elles no ho va dubtar i van apuntar-hi els seus fills. A la Mari Luz li brillen els ulls quan diu que en Yassin està més tranquil des que va al programa i, el que és més important, al cap d'un any de participar-hi van retirar-li la medicació. “El contacte amb la natura influeix positivament en els nens però el programa Respiro en Xarxa és molt més que això, tant pel tracte de tot l'equip cap als nens i les famílies com per les activitats que es realitzen, que els ajuden a l'autoconeiximent i control perquè les agressions de l'entorn cada cop influeixen més en la salut”, assegura.

La Habiba, a més a més, no només està molt contenta perquè en Youssef ja no té crisis, sinó també està molt sorpresa perquè, el dia abans de cada sortida, els seus trigèmins estan contents i il·lusionats, encara que aquest any també estan una mica preocupats perquè saben que el pròxim serà l'últim que podran assistir-hi perquè ja tindran dotze anys. També la Beatriz també està gratament sorpresa del canvi que ha experimentat el seu fill Kevin: “No es constipa tant, ha madurat i ha descobert que la natura li agrada molt, i en gaudeix quan hi és. A més a més, per part meva estic molt agraïda a la Fundació Roger Torné perquè m'ha aportat seguretat”.

Un altre dels aspectes que aquestes mares ressalten del programa Respiro en Xarxa és el seu equip humà. Asseguren que no només treballen amb els nens sinó que també ho fan amb les famílies donant-los informació sense ser alarmistes, així com també ensenyant-los els bons hàbits que van introduint als nens en les jornades del programa. Un exemple d'això són les tècniques del rentat de nas que també s'han ensenyat a les famílies perquè, així, els nens puguin mantenir la higiene a casa i consolidar un hàbit que és tan important per a la salut respiratòria dels seus fills i filles. A més a més, asseguren que també s'ha generat un corrent de col·laboració i solidaritat entre les mares dels nens i nenes que participen al programa que ha culminat amb la creació d'un grup de whatsapp amb el qual estan en contacte i del qual estan molt orgulloses.

Com a colofó de la nostra conversa, els suggereixo que, des de la seva pròpia experiència, proposin algun consell a les famílies amb fills amb els mateixes problemes que els seus que pugui afavorir-ne la qualitat de vida. La resposta de les tres és semblant i pot resumir-se en estar en contacte amb la natura i l'aire pur tant com es pugui, dutxar-se cada dia perquè l'aigua i el vapor són molt beneficiosos, passejar a prop del mar i, a l'estiu, anar a la platja a banyar-se. També creuen que és molt important una higiene metòdica i diària del nas, així com acostumar els nens a beure infusions naturals relaxants perquè els dilatadors de pulmó que estan obligats a prendre els tornen més nerviosos. I, és clar, molta estima i paciència.