L'exposició al fum del tabac incrementa fins a un 85% el risc de desenvolupar asma a la infància i empitjora els símptomes d'aquells nens que ja pateixen la malaltia. La doctora Esther Martín detalla les conseqüències del tabaquisme en la salut respiratòria infantil i dóna pautes per evitar-les.

El consum d'aquesta droga constitueix una de les causes principals de mort evitable per la seva relació amb el desenvolupament de malalties cardíaques, pulmonars i càncer. Només a Espanya, cada any moren més de 55.000 persones a causa del tabac.

Tot i això, durant el segle XX el consum de tabac es va fer cada vegada més freqüent als països desenvolupats, constituint un dels principals problemes de salut pública. A Espanya, el 71,7% de les persones entre els 15 i els 64 anys va reconèixer el 2011 haver fumat alguna vegada a la vida. I el que és pitjor, és un hàbit que sovint s'adquireix a l'adolescència; de fet, en aquesta mateixa anualitat, la mitjana d'edat en l'inici de consum de tabac van ser els 16 anys.

FUMAR ENCARA QUE NO VULGUIS: EL TABAQUISME PASSIU

Els fumadors passius són aquelles persones que, encara que no fumin, es veuen exposades de forma involuntària al fum del tabac que fumen altres persones (fum de tabac ambiental). Tenint en compte les dades disponibles actuals que revelen l'existència de més de 10,5 milions d'adults fumadors a Espanya, trobem que tant els nens com dues terceres parts d'adults no fumadors estan exposats al fum del tabac ambiental. De fet, s'estima que el tabaquisme passiu va ser el responsable el 2010 de més de 601.000 morts prematures a tot el món i la causa de malaltia en el 61% dels nens, fonamentalment per infeccions respiratòries i asma.

El fum del tabac ambiental conté més de 4.000 substàncies diferents, entre elles nicotina, monòxid de carboni, quitrans i altres substàncies irritants de les vies respiratòries, i està format per una mescla del fum que desprèn el cigarret encès, fruit de la seva combustió, i el que exhala el fumador. El fum del tabac exhalat té una concentració de substàncies tòxiques major que la que habitualment es troba al fum del tabac. Aquest fum exhalat es dissol ràpidament contaminant l'aire que ens envolta i és per això que, quan ens trobem en ambients on hi ha fum, inhalem substàncies tòxiques altament perjudicials per a la salut. D'aquesta manera, sense adonar-nos-en, ens convertim en fumadors passius i, encara que no fumem, la nostra salut està en risc.

Però la contaminació no acaba aquí. El fum del tabac, un cop dissolt en l'aire, es diposita a la superfície de tots els objectes que ens envolten. En entrar en contacte amb l'aire, l'oxidació d'aquestes substàncies dóna lloc a altres de noves que també són tòxiques per al nostre organisme. D'aquí que s'hagi encunyat el terme “tabaquisme de tercera mà” per referir-se als components del fum del tabac que queden dipositats a les superfícies i que fan que la contaminació continuï un cop el fumador apaga el cigarret. Aquestes toxines s'absorbeixen a través de la pell o dels aliments, o bé s'inhalen a través de la pols suspesa en l'aire. Els efectes que aquest tipus de contaminació tenen sobre la nostra salut encara no es coneixen bé.

QUINS SÓN ELS RISCOS DEL TABAQUISME PASSIU PER A LA SALUT RESPIRATÒRIA INFANTIL?

Encara que tots ens veiem exposats als riscos derivats de l'exposició al fum del tabac, els nens són els més perjudicats, ja que no poden evitar l'exposició. De fet, el tabac és la causa principal de contaminació ambiental per als nens, cosa que els exposa a un augment del risc de patir determinats problemes de salut. No es coneix cap nivell segur d'exposició, ni disposem de cap dispositiu que elimini el fum del tabac ni els seus productes tòxics de l'ambient. Es calcula que l'exposició que pateixen els nens al fum del tabac dels adults fumadors és equivalent al consum d'entre quatre i deu cigarrets al dia. Sorprenent, oi que sí?

Encara que coneixem des de fa temps els efectes perjudicials del tabaquisme sobre la salut de les persones que fumen, és a dir, del tabaquisme actiu, i a pesar del temps que generacions prèvies han estat exposades a aquest tòxic, l'estudi dels riscos que el tabaquisme passiu té sobre la nostra salut és molt recent. Al final de la dècada dels 60 va començar a aflorar la preocupació que els nens de pares fumadors poguessin desenvolupar malalties respiratòries, per la qual cosa es van posar en marxa els primers estudis que més tard van confirmar aquesta hipòtesi. El 1986 noves investigacions van demostrar que el tabaquisme passiu causava càncer de pulmó en persones no fumadores i, el 1992, l'Agència de Protecció Mediambiental nord-americana va arribar a catalogar el fum del tabac ambiental com un carcinogen del grup A. Però, i els nens? Es veurien afectats igualment per l'exposició al fum del tabac? Nombroses investigacions han posat de manifest quins són els efectes perjudicials de l'exposició al fum del tabac ambiental en la salut respiratòria infantil:

1. Símptomes respiratoris com tos, mal de gola, sorolls respiratoris o problemes d'oïda i infeccions de les vies respiratòries com bronquitis, bronquiolitis i pneumònies.

Algunes de les substàncies presents al fum del tabac alteren els mecanismes defensius dels pulmons i irriten les vies aèries, afavorint l'aparició de símptomes com la tos, la mucositat o els esternuts. Per tant, aquests símptomes són més freqüents en els fills de fumadors, especialment quan els que fumen són ambdós progenitors. A més a més, aquests nens tenen més probabilitats de patir infeccions de vies respiratòries altes, és a dir, refredats, així com otitis mitjana i pneumònia. També tenen un risc alt de patir malalties respiratòries baixes, és a dir, bronquitis i pneumònies, durant el primer any de vida. I no només això, sinó que aquestes malalties solen ser més greus i freqüents que les que pateixen els fills de no fumadors.

Respecte els altres problemes respiratoris més greus, nombroses investigacions han arribat a la conclusió que el tabaquisme passiu és una causa de desenvolupament de càncer de pulmó. Per això, els nens i adolescents que viuen en llars exposades al fum del tabac tenen un major risc de desenvolupar a llarg termini càncer de pulmó. I aquest risc sembla ser major en els nens més exposats. Un estudi va demostrar que els nens que havien viscut en llars exposades al fum del tabac durant més de 25 anys tenien el doble de risc de patir càncer de pulmó. S'estima que l'exposició durant la infància i adolescència a ambients amb alts nivells de fum de tabac és responsable del 17% de casos d'aquest tipus de càncer.

2. Mort sobtada en lactants. L'anomenada Síndrome de la Mort Sobtada consisteix en la mort inesperada d'un nadó, aparentment sa, mentre dorm.

Els fills de pares fumadors tenen un risc fins a tres vegades més alt de patir mort sobtada durant el primer any de vida davant els fills de pares no fumadors, més encara si tots dos pares fumen i la mare ho fa durant l'embaràs. També s'ha descobert que l'exposició al fum del tabac ambiental podria ser una de les causes d'aquesta síndrome, ja que per cada 1% que augmenta el nombre de llars lliures de fum disminueix l'aparició d'aquesta síndrome pràcticament el 0,5%. 3. Asma, disminució de la funció pulmonar i un empitjorament dels símptomes asmàtics. Encara que no es coneix bé com es produeix, nombrosos estudis han demostrat que hi ha un vincle entre l'exposició al fum del tabac i el desenvolupament d'asma en la infància.

L'exposició al fum del tabac augmenta el nombre de nens que pateixen asma i sorolls respiratoris, les sibilacions o “xiulets”, i la gravetat dels seus símptomes, arribant a augmentar la probabilitat de patir asma fins a un 85%. L'exposició al fum del tabac matern durant l'embaràs també pot afectar el desenvolupament pulmonar, de manera que els fills de mares que van fumar durant l'embaràs pateixen asma abans dels dos anys i presenten una resposta de les vies aèries exagerada a algunes substàncies o situacions, un fet típic de malalties com l'asma, així com un deteriorament de la funció pulmonar major que la dels fills de mares no fumadores. Un estudi va demostrar, fins i tot, que els nens que estaven exposats només durant la gestació al fum del tabac de mares fumadores, i no després de néixer, tenien més risc de patir asma i sorolls respiratoris

entre els quatre i els sis anys d'edat.

A més a més, l'exposició infantil al fum del tabac pot produir una sensibilització al·lèrgica, augmentant els nivells en sang de determinades immunoglobulines responsables de les respostes al·lèrgiques i el risc de predisposició al·lèrgica, sobretot en nens menors de set anys. La probabilitat que un nen desenvolupi asma augmenta de forma significativa quan els dos pares fumen i presenta una relació directa amb la quantitat de tabac que consumeixen. Respirar en ambients contaminats amb fum de tabac sembla empitjorar la gravetat dels símptomes d'asma i funció pulmonar en els nens, i també s'ha associat a un augment de la prevalença d'asma en l'edat adulta.

4. Problemes en el creixement i desenvolupament pulmonar. L'exposició habitual al fum del tabac afecta de forma

negativa el creixement pulmonar i la seva funció durant la infància, especialment en aquells nens amb problemes pulmonars previs.

A més a més, el tabaquisme passiu no només s'associa a malalties respiratòries: s'ha demostrat que també hi ha una associació entre l'exposició al fum del tabac i altres problemes no respiratoris de salut infantil com mort perinatal, problemes del desenvolupament i creixement fetal, prematuritat i aterogènesi (formació de plaques d'ateroma a la paret dels vasos sanguinis). A llarg termini, s'ha demostrat que els nens exposats al tabaquisme passiu tenen més risc de desenvolupar malalties de cor, ronyó o oïda, juntament amb un major risc de convertir-se en futurs fumadors.

En resum, hem vist els nombrosos efectes perjudicials que té el tabac sobre la salut dels nostres fills i les dificultats, malgrat tot, per aconseguir ambients lliures de fum en una cultura on el tabaquisme està tan arrelat. No obstant, aconseguir-ho és possible si els adults prenem consciència dels riscos que suposa per a la salut infantil i protegim els nens del fum del tabac.

En aquest sentit, l'única mesura realment eficaç per protegir els nostres fills dels efectes perjudicials del tabaquisme passiu és convertir la nostra llar i vehicles en llocs lliures de fum, ja que és on els menuts passen la major part dels temps. Ara bé, què podem fer cadascun de nosaltres per evitar que els nens es converteixin en fumadors passius?

Deixa de fumar: predicaràs amb l'exemple i obtindràs molts beneficis per a la teva salut i per a la de tots els que t'envolten. Si això encara no és possible, no fumis mai a casa. Recorda que quan fumes un sol cigarret en una habitació, les partícules del fum hi romanen durant hores i no poden ser eliminades mitjançant la neteja o la ventilació de l'habitació. Per aquest motiu no n'hi ha prou amb crear habitacions sense fum o fumar quan el menut no hi és. No fumis ni t'exposis a espais contaminats amb fum de tabac durant l'embaràs i la lactància. Demana als familiars o altres persones que comparteixin espai amb tu que s'abstinguin de fumar. Informa't sobre els efectes negatius que el fum del tabac té sobre el creixement i desenvolupament del fetus.

Facilita als teus fills activitats d'oci i temps lliure que potenciïn una vida sense tabac.

Informa els teus fills sobre els efectes perjudicials del fum del tabac en la seva salut.

Col·labora amb el centre escolar en les activitats que es programin per potenciar estils de vida saludables.

Defensa el dret a no ser fumador en tots els centres i situacions on no es respecti el dret a respirar aire sense fum de tabac.

La probabilitat que un nen desenvolupi asma augmenta de forma significativa quan tots dos pares fumen i presenta una relació directa amb la quantitat de tabac que consumeixen