Quan un nen fa exercici, de vegades mostra uns símptomes similars als que presenta un nen asmàtic en una crisi: tus, té dificultats per respirar i opressió toràcica i emet uns xiulets, tot plegat associat de vegades a una disminució del rendiment i a un allargament del període de recuperació. És el que es coneix com a asma induïda per l'exercici (AIE).

Aquests símptomes poden aparèixer en nens no asmàtics —es calcula que afecten entre el 7 i el 10% de la població sense asma—, però la seva freqüència augmenta fins el 7090% en els nens asmàtics, sobretot en els mal controlats.

Ara bé, per què és produeixen símptomes d'asma durant l'exercici físic? En aquests moments, en existir una major demanda d'energia, augmenta la freqüència respiratòria i es respira ràpidament i profunda, i s'agafa aire per la boca, cosa que disminueix la funció natural del nas d'escalfament, humidificació i filtratge de l'aire. Per tant, l'aire arriba als bronquis més fred, sec i contaminat, i, a més a més, ho fa amb al·lèrgens com pòl·lens, àcars de la pols o fongs de la humitat, fet que posa en marxa els mecanismes inflamatoris i obstructius de la via respiratòria. I

aquests són els que originen els símptomes d'asma.

Hi ha dues situacions que es consideren d'alt risc per presentar símptomes d'AIE:

La primera i més important és tenir asma. Una asma mal controlada és el principal factor de risc per a l'aparició o empitjorament dels símptomes respiratoris amb la pràctica d'exercici físic.

La segona situació d'alt risc és la rinitis al·lèrgica perquè obstrueix el nas i obliga a una respiració bucal. De fet, es calcula que fins a un 40-50% dels nens amb rinitis al·lèrgica presenta AIE.

L’AIE ÉS UNA RAÓ PER DEIXAR DE PRACTICAR EXERCICI?

L'exercici físic és un factor beneficiós per al pacient asmàtic, ja que n'augmenta la capacitat física, el control sobre la respiració, l'autoestima i la integració social. La tolerància a l'exercici és, de fet, un dels millors indicadors de control de la malaltia i ens serveix de criteri per iniciar o ajustar el tractament.

Quan l'asma està mal controlada, és a dir, quan el pacient en presenta símptomes i una mala funció respiratòria, és necessari evitar temporalment l'exercici, almenys fins que la situació es normalitzi i s'assoleixi un bon control de la malaltia.

En canvi, quan s'està lliure de símptomes, l'asma està ben controlada i s'utilitzen les mesures preventives adequades, la realització d'exercici físic no genera ni empitjora els símptomes de la malaltia i és totalment recomanable. En aquest sentit, prevenir l'AIE és tot un repte ja que els nens realitzen activitat física de forma no programada. Les principals mesures per evitar-la, de fet, s'orienten al control de la malaltia i podríem resumir-les en les següents:

Complir el pla de tractament. Evitar els factors de risc.

Escollir un exercici adequat, ajustant-ne la intensitat i practicant-lo en ambients saludables.

Realitzar un escalfament adequat abans de l'activitat, amb exercicis ràpids i intensos, i recuperacions.

De vegades, la utilització de la medicació inhalada abans de l'exercici és necessària perquè evita l'aparició de la crisi. A més a més, no està prohibida perquè no augmenta el rendiment.

ACTIVITAT FÍSICA vs ESPORT

Esport és tot exercici físic practicat amb esperit competitiu que es regeix per un reglament. Molts asmàtics, per evitar l'aparició d'AIE, restringeixen o eviten innecessàriament la seva activitat esportiva per decisió pròpia o per mal consell dels seus familiars, professors, entrenadors o, fins i tot, del personal sanitari. No obstant, gràcies a les mesures de prevenció no només s'ha aconseguit que la seva participació a l'esport sigui possible, sinó que tot pacient asmàtic ben controlat tingui el mateix potencial esportiu que una persona sense asma. L'aparició dels símptomes de l'AIE es relacionen, d'una banda, amb el tipus, intensitat i duració dels esforços realitzats, i, d'altra, amb l'ambient on es practiqui l'exercici. L'aire fred i sec o contaminat, els ambients molt humits i les altes concentracions de pol·len, fongs o pols en persones sensibilitzades a tals substàncies poden afavorir l'AIE.

En qualsevol cas, el nen amb asma induït per l'exercici ha d'anar especialment amb compte en la pràctica d'esport, i evitar els climes freds i secs, així com respirar pel nas per escalfar i humitejar l'aire. Quan això no és possible, una simple mascareta, similar a les que s'utilitzen als quiròfans, li facilita la humidificació de l'aire inspirat, ja que s'hi diposita la humitat de l'aire expirat, i això evita el ràpid refredament de l'arbre bronquial.

Finalment, cal assenyalar que es pot fer activitat física a l'aire lliure durant tot l'any, prevenint únicament els desencadenants com l'aire fred i sec i la contaminació atmosfèrica durant la realització de l'esforç, així com l'exposició al tabaquisme. En cas de sensibilització a al·lèrgens pol·línics cal evitar realitzar exercicis a l'aire lliure en èpoques de màxima pol·linització i, en el cas de practicar esports d'hivern, s'han d'evitar els ambients de fred intens.

L'exercici físic i l'esport en un pacient asmàtic ben controlat no han de prohibir-se, ben al contrari: han de promoure's, ja que millora la condició física i el control de la malaltia. Per tant, l'objectiu irrenunciable de tot nen o adolescent amb AIE, tingui o no asma, és aconseguir realitzar el seu esport preferit sense limitacions respiratòries.