En medicina es fa servir el terme “atòpia” per referir-se al tipus de mecanisme immunitari que presenten les malalties atòpiques, que constitueixen un grup de trastorns al·lèrgics mediats per l'efecte i acció d'anticossos IgE sobre les cèl·lules. Per tant, quan utilitzem el terme de marxa atòpica estem descrivint la diferent evolució que poden seguir els nens amb sensibilització al·lèrgica, segons l'edat en què comencen els símptomes i les diferents malalties que poden presentar al llarg de la vida.

L'atòpia pot presentar-se ja durant els primers mesos de vida. Generalment, es manifesta com a conseqüència de l'al·lèrgia causada per aliments i, si bé per norma general sol acabar desapareixent, no hem d'oblidar que pot ser terreny abonat per a l'aparició de noves sensibilitzacions. De fet, cal tenir

present que l'evolució natural d'una al·lèrgia alimentària és la regressió

espontània, sobretot la d'aquells aliments la sensibilització als quals té lloc en edats primerenques.

Així, per exemple, en el cas de l'al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca, el més habitual és que s'acabi tolerant abans dels dos anys de vida; rarament aquesta intolerància es manté tota la vida.

Situacions similars les observem en cas d'al·lèrgia a la carn i a l'ou, sobretot si les manifestacions al·lèrgiques es produeixen abans dels sis mesos d'edat. En l'al·lèrgia al peix, algunes lleguminoses i fruits secs com el cacauet, la regressió és molt menys probable. No obstant, com més precoç sigui el diagnòstic, més grans seran les possibilitats de poder reintroduir l'aliment sense córrer riscos.

Els símptomes tenen una manera molt freqüent de presentar-se: la dermatitis atòpica. L'edat en què aquesta apareix sol ser precoç: un 60% dels casos es diagnostiquen abans d'un any d'edat, i al voltant del 85% comencen abans dels cinc anys. La prevalença en la població general és difícil de precisar, però es calcula que als països desenvolupats entre el 15 i el 30% dels nens pateixen la malaltia.

Hi ha dades que suggereixen una tendència familiar a patir aquest tipus de malalties, de tal manera que la prevalença de la dermatitis atòpica en nens amb familiars de primer i segon grau afectats pot arribar a ser del 39 i del 19%, respectivament. Tot això és indicatiu d'una marcada predisposició genètica sobre la qual actuen factors ambientals que modulen el desenvolupament de la malaltia.

El clima també pot influir de manera directa. En un treball publicat recentment es va observar que, en les zones d'Espanya amb un clima més fred —la continental i la zona del Cantàbric—, els brots van ser més freqüents que en les zones més càlides, és a dir, les zones de Llevant i el sud-oest peninsular.

Els estudis que s'han fet sobre la dermatitis atòpica i la seva evolució assenyalen, entre d'altres, que en els primers anys de vida s'hi observa major prevalença dels símptomes que de rinitis o asma. La dermatitis atòpica sol tendir a la curació o la millora en la majoria dels casos, mentre que, amb el pas dels anys, augmenta la prevalença d'asma o rinitis al·lèrgica. D'aquesta manera, sembla que la dermatitis atòpica en la infància precoç podria ser un factor de risc per al desenvolupament de l'asma i la rinitis, ja que en molts casos la clínica cutània precedeix l'inici de les manifestacions asmàtiques.

Tanmateix, la teoria de la marxa atòpica i la seva evolució ha estat criticada per alguns autors, que consideren que la progressió no és exactament la mateixa en tots els pacients.

La rinitis és part de l'anomenada "marxa al·lèrgica" durant la infància i habitualment s'associa a l'asma en existir una gran semblança entre la mucosa nasal i la bronquial

Les intervencions en l'alimentació no semblen millorar el pronòstic de la dermatitis atòpica de manera significativa

QUÈ SUCCEEIX A PARTIR DELS DOS ANYS?

La rinitis al·lèrgica és part de l'anomenada “marxa al·lèrgica” durant la infància; si bé la rinitis intermitent és poc significativa abans dels dos anys, la seva major prevalença té lloc a partir de l'edat escolar. Hi ha una gran semblança entre la mucosa bronquial i nasal, per la qual cosa l'associació asma-rinitis sol ser la norma.

Molts pacients amb rinitis no només presenten una hiperreactivitat bronquial inespecífica (resposta exagerada dels bronquis a olors fortes, fums, pols), sinó que també presenten asma, i viceversa: la majoria d'asmàtics mostren símptomes de rinitis. Així doncs, es pot considerar la rinitis com un factor de risc per al desenvolupament posterior d'asma.

En molts casos, l'evolució natural de l'asma preescolar és cap a la seva desaparició i millora en els següents anys. Es consideren factors de bon pronòstic l'absència d'antecedents personals i familiars d'atòpia, l'inici del procés obstructiu abans dels dos anys, l'absència de sensibilització a al·lèrgens ambientals, una taxa normal d'IgE sèrica i el fet que no sovintegin les hospitalitzacions.

MALGRAT TOT, PODEM PREVENIR LA DERMATITIS ATÒPICA?

En conclusió, atès que el mecanisme que condueix a la dermatitis atòpica no està completament dilucidat, resulta difícil aclarir quins factors determinen el desenvolupament de la malaltia, i, per tant, no està clar si l'exposició a factors potencialment sensibilitzants, com els aliments o els al·lèrgens ambientals com el pèl de gat, els pòl·lens, els àcars de la pols —específicament D. Pteronyssinus— o, fins i tot, el tabac, poden ser considerats factors de risc per al desenvolupament de la malaltia cutània. Tampoc les investigacions sobre l'alimentació no semblen millorar el pronòstic de la dermatitis atòpica de manera significativa i, per tant, no es recomana establir protocols alimentaris rutinàriament.

Com a conclusió, podríem dir que en l'anomenada malaltia atòpica convergeixen tots els òrgans —aparell respiratori, pell i aparell digestiu— com a conseqüència d'un trastorn immunològic complex, ben definit però no aclarit en el seu origen. Per aquest motiu s'està desenvolupant una nova tendència que consisteix en practicar la medicina des de la prevenció, tot i que per a això és necessari investigar els factors etiològics i modificadors del curs de la marxa al·lèrgica, anomenats “de risc”, així com la identificació precoç del nen d'alt risc al·lèrgic.