El consum de tabac durant l'embaràs.

Fumar en l'entorn del nen, encara que no es fumi davant d'ell.

La pol·lució atmosfèrica. L'obesitat i el sedentarisme.

La bronquiolitis. No hi ha cap evidència que predisposi a l'asma al·lèrgica si no hi ha una predisposició genètica, però sí que augmenta la sensibilització. També està comprovat que, en els nens al·lèrgics, les bronquitis d'origen víric són més intenses i de més duració que en els nens no a tòpics. Aquesta hipera ctivitat bronquial persisteix fins i tot després d'haver tractat l'asma i encara que el nen estigui asimptomàtic. És de sentit comú que un nen de quatre mesos que ha d'anar a l'escola bressol el novembre, que ha manifestat dermatitis atòpica els primers mesos i que té antecedents familiars d'asma, tingui probabilitats de patir bronquitis amb sibilacions molt aviat, per la qual cosa seria raonable intentar endarrerir uns mesos la llar d'infants.

Els antibiòtics. Poden avançar la sensibilització i no són útils en les crisis d'asma. Els nens amb bronquitis repetides solen estar hipertractats amb antibiòtics.

L'estrès matern i en l'ambient familiar.

Respecte la resta de factors, no hi ha cap evidència que evitar-los disminueixi la possibilitat de patir asma en el futur. Per exemple, en els nens amb dermatitis atòpica no alimentats amb llet materna, la llet hidrolitzada o parcialment hidrolitzada, útil en les al·lèrgies a les proteïnes de llet de vaca, pot disminuir els brots d'èczema durant els primers mesos però no influeix en l'evolució posterior de l'al·lèrgia ni de l'asma. Per tant, a no ser que el nen tingui una al·lèrgia demostrada a les proteïnes de la llet de vaca, no cal retirar determinats aliments al nen o a la mare, ja sigui durant l'embaràs o la lactància, ni evitar els possibles al·lèrgens. Fins i tot s'ha demostrar un cert efecte protector en cas de tenir mascotes a casa abans de néixer el nen. Per contra, sí que hi ha una millora si s'eviten durant el tractament, un cop desencadenat l'asma i demostrada la sensibilització a l'al·lergen. Es parla molt del benefici que suposa afegir prebiòtics i probiòtics a la llet, i sembla ser que milloren la dermatitis atòpica. Actualment s'està estudiant la influència de la dieta mediterrània en la protecció davant de l'asma, rinitis al·lèrgica i dermatitis atòpica, però encara no hi ha resultats concloents. No obstant, sí que es creu que és degut a la presència d'aliments amb alt contingut en antioxidants, així com a la dels àcids grassos de cadena llarga i els omega 36i en alguns aliments d'aquesta dieta com tomàquets, raïm, nous, pomes, o algunes verdures i peixos. Malgrat això, no hi ha cap evidència que aquestes substàncies administrades de manera aïllada, com a suplement, tinguin la mateixa funció protectora.

TRACTAMENT PREVENTIU

En cas que es posi un tractament, cal que sigui el mínim possible per controlar els símptomes i no produir efectes

secundaris. No obstant, si el nen pateix menys de quatre o cinc episodis lleus cada any, no cal subministrar tractament preventiu i només cal tractar les crisis.

Per la seva part, en nens menors de quatre anys, està molt discutida la utilitat dels corticoides inhalats respecte la dels antileucotriens per prevenir els atacs d'asma. Segons els estudis que es revisen, els resultats són diferents, i també és possible que hi hagi interessos econòmics per part de l'administració i dels laboratoris que hi influeixin. El que està clar és que cap d'ells no modifica l'evolució de la malaltia: només disminueixen les bronquitis de repetició. Pot ser que les sibilacions de repetició induïdes per virus siguin més agraïdes als antileucotriens, encara que la majoria de guies clíniques recomanen en primer lloc l'ús de corticoides inhalats.

L’evidència Més POSITIVA

L'asma és una de les malalties més estudiades. El seu diagnòstic i tractament estan tan consensuats i són tan universals que qualsevol pediatra està al dia de la majoria d'avenços en aquesta qüestió, per la qual cosa segur que sabrà orientar el cas de cada nen i adoptar les mesures adequades.

Encara que la bronquitis, les sibilacions, els tractaments amb càmeres d'inhalació, els corticoides orals o inhalats, i les anades i vingudes a urgències, espantin, preocupin i angoixin els pares, és molt probable que la majoria de nens millori després dels tres anys. Per a la resta, hi ha tractament.

I tot plegat sense oblidar que la dieta mediterrània, per la seva varietat, equilibri i riquesa en antioxidants, i la vida a l'aire lliure, lluny de la contaminació i sense tabac al seu voltant, són mitjans de prevenció a l'abast de tothom.

El consum de tabac durant l'embaràs i fumar en l'entorn del nen són factors que predisposen o desencadenen l'asma durant la infància