Un terç dels nens presenta algun episodi de sibilacions els primers cinc anys de vida. Tanmateix, no tots seguiran tenint-les posteriorment. La presència d'atòpia és el principal factor que ajuda a determinar el risc que té el nen de patir asma en el futur.

Molts pares i mares es preocupen, i amb raó, perquè el seu fill o filla menor de tres anys “agafa moltes bronquitis”. Aquests processos respiratoris solen iniciar-se amb moc nasal i tos seca que, sovint, al cap de dos a quatre dies “li baixa al pit”, com diuen els pares. Això es nota perquè la tos es torna humida o productiva i s'escolten sorolls al pit del nen com “xiulets o brunzits”, que vénen acompanyats d'un major o menor grau d'ofec en respirar. A més a més, la respiració és ràpida i entretallada, i les costelles s'assenyalen amb una major o menor intensitat.

En alguns casos, aquests episodis poden repetir-se amb força freqüència i solen estar desencadenats, sobretot, per virus respiratoris, cosa que n'explica la major presència durant els mesos freds de l'any.

Alguns pacients no tenen símptomes entre episodis. D'altres, en canvi, segueixen amb tos a les nits o quan ploren, riuen, mengen, corren o s'exposen al fum del tabac. En aquests casos, és possible que mares i pares pensin que la bronquitis no s'ha curat bé i, si en els anys posteriors a aquest nen o nena se li diagnostica asma, atribueixen a refredats “mal curats” la causa del desenvolupament d'aquesta malaltia, o que fins i tot pensin que inicialment ja era asma però que en el seu moment no se li va diagnosticar. Ara bé, podem parlar d'asma en els primers anys de vida? L'asma és una malaltia crònica que dura tota la vida amb major o menor intensitat i freqüència de símptomes, i que, en molts casos, s'inicia abans dels cinc anys d'edat.

És un fet constatat que un terç dels nens i nenes —en alguns casos aquesta proporció s'eleva fins a pràcticament un de cada dos— presenta almenys un episodi de sibilacions els primers cinc anys de vida. D'aquests nens, un terç tindrà sibilacions recurrents, és a dir, tres o més episodis de sibilacions durant un any, i d'aquests, dos terços tindran una asma que persistirà, o es reactivarà, a l'edat adulta. Per tant, no tot nen o nena que té sibilacions en edat preescolar seguirà tenint episodis a l'adolescència i a l'edat adulta. És per això que actualment es tendeix a parlar de sibilacions recurrents, i no d'asma, en els menors de tres i quatre anys.

No obstant, no tots els professionals estem d'acord en com denominar aquest problema de salut. Hi ha societats científiques que recomanen no utilitzar el terme asma en edat preescolar i d'altres, per contra, els episodis desencadenats per virus prefereixen anomenar-los “asma induïda per virus” enlloc de “sibilacions per virus”, encara que reconeguin que al lactant resulta difícil diagnosticar-li asma.

Per intentar aclarir el calaix de sastre de les sibilacions

recurrents en el lactant i en l'edat preescolar, així com la seva relació amb l'asma, ens ajudem dels estudis epidemiològics de cohorts. Aquests segueixen una població (cohort) al llarg del temps i detecten quins factors protectors o de risc presenten aquells que desenvolupen la malaltia. És a dir, quins factors disminueixen la probabilitat de patir una malaltia i quins factors l'augmenten. Amb aquests estudis hem après que existeixen diferents tipus de sibilacions en la primera infància que denominem fenotips de sibilacions. Cada fenotip té una evolució diferent, fet que es coneix com a història natural de la malaltia, així com un tractament i pronòstic diferent.

Encara que hi ha molts estudis de cohorts, citarem els cinc més importants: la cohort de Tucson als EUA; la de l'illa de Wight; l'ALSPAC del Regne Unit; l'estudi de l'asma i l'al·lèrgia ( MAS) d'Alemanya, i el NLSCY del Canadà. També es va publicar fa relativament poc l'SLAM realitzat a Astúries.

L'inconvenient d'aquests estudis és que la resposta a la pregunta amb què titulem aquest article l'obtenim de forma retrospectiva. Assumint un símil cinematogràfic, podríem dir que, per saber què passa amb el nostre protagonista, hem d'esperar el desenllaç de la trama.

Per exemple, la cohort de Tucson, que es va iniciar l'any 1980, suggereix que fins al 80% dels nens i nenes que abans del primer any de vida comencen a tenir episodis de sibilacions desencadenades per infeccions respiratòries víriques i que no desenvolupen sensibilització al·lèrgica, deixaran de “xiular” en l'edat escolar. Alguns d'aquests pacients tenen com a factors de risc el tabaquisme passiu en l'embaràs i/o durant l'etapa postnatal, ser home, la prematuritat, tenir germans grans o l'assistència a l'escola bressol. En canvi, un 20% de la cohort de Tucson inicia els símptomes una mica més tard: ho fa a partir del segon any de vida i tindrà episodis de sibilacions que persistiran fins a l'edat adulta. Aquest fenotip de sibilacions persistents està relacionat amb la sensibilització al·lèrgica. Són, si se'ns permet de dir-ho així, els veritables asmàtics. En qualsevol d'aquests fenotips de sibilacions, el tabaquisme de la mare en l'embaràs, així com el dels membres de la família amb què el nen conviu els primers anys de vida, és un factor molt important per al desenvolupament de l'asma.

LA Atòpia COM A FACTOR DE RISC D’ASMA

Anomenen atòpia l'al·lèrgia mediada per la immunoglobulina E i, possiblement, és el principal factor de risc perquè un preescolar amb sibilacions recurrents segueixi tenint símptomes en l'edat escolar, en l'adolescència i en arribar a l'edat adulta. Asma i atòpia tenen una base genètica i estan molt relacionades entre si, per la qual cosa és freqüent que coincideixin en una mateixa persona. De fet, el 80% dels asmàtics en edat escolar són atòpics.

En un preescolar amb sibilacions recurrents, els antecedents d'asma atòpica en els pares, sobretot en la mare, o els antecedents personals de dermatitis atòpica —és a dir, una pell seca amb èczema que pica molt—, d'al·lèrgia o de sensibilització a aliments o als aeroal·lèrgens que respirem, com els pòl·lens o els àcars de la pols, ens ajudaran a establir el diagnòstic de l'asma. De fet, sabem que un preescolar amb aquest perfil té una probabilitat del 77% de patir asma atòpica en l'edat escolar, és a dir, entre els sis i els tretze anys. Aquest mateix preescolar, però sense antecedents familiars o personals d'atòpia, tindrà una probabilitat de tenir asma atòpica a aquesta edat del 32%.

Des del punt de vista del pronòstic, l'al·lèrgia permet identificar a una edat primerenca qui té risc de desenvolupar

altres malalties al·lèrgiques, com l'asma, en el futur. Per exemple, els lactants sensibilitzats a la clara d'ou o a la llet de vaca tenen moltes possibilitats de desenvolupar una sensibilització als aeroal·lèrgens, així com símptomes de rino conjuntivitis i d'asma entre els set i els deu anys d'edat.

No obstant, més enllà de l'atòpia, hi ha altres factors de risc de tenir asma que persistiran en l'edat adulta:

L'edat d'inici dels episodis. Si els episodis s'inicien després dels dos anys d'edat, és més probable que, en arribar a l'edat escolar, al nen se li diagnostiqui asma. Tanmateix, en els menors de tres anys la cohort SLAM no identifica cap edat com a punt de tall a partir de la qual augmenti la incidència de l'asma.

La gravetat inicial dels símptomes també és un factor de risc de persistència de l'asma en l'adult.

La recurrència dels episodis. En alguns estudis, s'ha demostrat que, durant els primers tres anys de vida, els episodis d'asma eren 2,62 vegades més freqüents en els nens als quals se'ls havia diagnosticat asma activa als sis anys que en aquells que no van ser asmàtics. Els antecedents d'asma atòpica o l'al·lèrgia o sensibilització a aliments, al·lèrgens o àcars de pols, ajuden a establir el diagnòstic de l'asma