Enguany, els preludis de Sant Jordi han vingut amb ganes de gresca. Va engegar la controvèrsia Eduardo Mendoza amb motiu de la presentació de la seva última novel·la, La intriga del funeral inconveniente. L’escriptor barceloní va aviar amb to de buscar brega: «Estic fent una campanya perquè el 23 d’abril es deixi de relacionar amb sant Jordi. Per a mi, el 23 d’abril és el dia del llibre i punt». Se li va veure el llautó de la comèdia quan va dir que «sant Jordi era un maltractador d’animals que segurament no sabia llegir». «No és el patró dels escriptors ni res d’això. És un paio que s’ha apropiat de la festa», va rematar. Després, Mendoza va voler matissar l’atzagaiada. Els escriptors com Mendoza no necessiten cridar l’atenció per vendre llibres. O sí, i aquí està el problema. No ven la literatura. Ven l’espectable fútil, el missatge frívol de Tiktok. Podríem entendre que recorri a la nimietat Javier Mariscal, desaparegut des de l’escultura de la Pineda. L’artista valencià radicat a Barcelona s’ha afegit a les tesis de Mendoza i ha abocat aquesta impertinència: «Ara que d’aquí a no res el pobre Pujol ens deixarà, ja podrem quitar lo de Sant Jordi. És molt bona idea. Hi estic d’acord». La cirereta ha vingut des del mateix sector editorial. «Crec que es publica massa. Tothom vol expressarse, però amb coses que ningú no vol llegir», ha dit Clara Pastor d’Elba a La Vanguardia. Cervantes va dir que de qualsevol llibre se’n pot treure alguna cosa de profit, per molt dolent que sigui. Així, doncs: Bon Sant Jordi!