La posada en marxa del programa de prescripció d’exercici físic impulsat per la Conselleria d’Esports, en coordinació amb Salut, és una iniciativa que cal celebrar. Suposa reconèixer una realitat cada vegada més evident: l’exercici físic no és només una recomanació, és una eina terapèutica. Durant anys hem assumit que fomentar l’activitat física era una qüestió de consells generals o campanyes de sensibilització. Però prescriure exercici no és dir “mou-te més”. Prescriure implica valorar, individualitzar i fer seguiment.

Implica entendre la situació clínica del pacient, les seves limitacions, riscos i objectius. No és el mateix exercici per a una persona amb patologia cardiovascular, dolor crònic o fragilitat, ni recomanar activitat que integrar-la dins d’un pla terapèutic.

Per això, la prescripció d’exercici físic és un acte mèdic. No per exclusivitat, sinó per responsabilitat clínica. És el metge qui integra la visió global del pacient i decideix quan i com l’exercici forma part del tractament.

Ha de formar part de la pràctica clínica de totes les especialitats. Des de la cardiologia fins a la traumatologia, passant per la salut mental o la clínica del dolor, té un paper terapèutic que no es limita a un únic nivell assistencial.

La implementació ha de ser compartida. Els professionals de l’activitat física són clau en l’execució i seguiment, però sense criteri clínic en l’origen, el risc és convertir-la en una recomanació genèrica. Perquè sigui efectiva, cal formació: coneixement específic, criteri clínic i integració dins del procés assistencial. En aquest sentit, des del COMT fa temps que treballem per impulsar-la, dotant els professionals de les eines necessàries per prescriure amb rigor.

No es tracta només de promoure l’activitat física, sinó d’incorporar-la al sistema sanitari com una intervenció terapèutica més, amb criteris, protocols i responsabilitats clares.