economia espanyola no para de créixer i s’ha convertit en el referent europeu. Ja tocava. Quan es pregunta als economistes per què, un recurs molt emprat és el dels vents de cua. És a dir, aquells factors externs que impulsen l’economia sense que, aparentment, calgui fer gaire esforç des de dintre.

La metàfora és útil, perquè s’entén de seguida. Però també suggereix una idea discutible, com si el progrés fos una mena de mannà que cau del cel, que beneficia a uns països i ignora a altres.

Aquesta visió, a més de no respondre a la realitat, ignora els mèrits d’aquells que s’esforcen per fer les coses millor, any rere any. Com si facis el que facis, els mèrits sempre vinguessin de fora.

Quan intentem conèixer aquests vents de cua, des de 2022 es repeteixen quatre factors: els fons europeus, la contenció dels tipus d’interès, l’estabilitat dels preus del petroli i l’allau de turistes estrangers. Quatre palanques potents que han actuat com una autèntica taula de salvació i que, totes juntes, expliquen per què estem creixent quatre o cinc vegades més que la majoria de les economies europees.

La metàfora dels vents de cua sempre m’ha semblat injusta. Perquè quan ho atribuïm tot a factors externs, no podem ignorar els mèrits personals i col·lectius ni, tampoc, la força transformadora de les bones polítiques públiques. Perquè, encara que els vents puguin ser favorables, el resultat depèn de nosaltres.

Aquestes reflexions sobre el valor de les bones polítiques em van venir al cap mentre llegia el llibre de memòries de Nadia Calviño, figura clau del govern espanyol entre juny de 2018 i desembre de 2023. El seu títol és clar i directe, com el tarannà de l’autora, Dos mil días en el Gobierno. El text relata la seva experiència durant la pandèmia, el confinament, així com el disseny de les polítiques proactives que ens van aplicar per tornar a posar en marxa l’economia. Es tracta d’una bona crònica sobre la importància de les polítiques econòmiques per gestionar les crisis.

Calviño, actual presidenta del Banc Europeu d’Inversions, enceta el relat amb una frase que ens hauria de fer pensar «el dissabte 2 de juny de 2018 vaig rebre una trucada de Pedro Sánchez per incorporar-me al Govern com a ministra d’Economia». No es coneixien personalment, però alguns assessors li havien dit al president que era un dels millors perfils per ocupar una de les carteres més importants de l’executiu. Després de consultar-ho amb la família i amb companys de la Comissió Europea, va acceptar la proposta.

Com es va poder comprovar després, Pedro Sánchez va encertar posant en un càrrec de gran responsabilitat una tècnica competent, en lloc d’una persona del seu entorn sense grans coneixements de la matèria. Feia anys que Calviño destacava allà on anava.

Des de 1996, havia ocupat càrrecs de responsabilitat al Ministeri d’Economia i altres organismes. El 2006 es va incorporar a la Comissió Europea i, més endavant, va arribar a dirigir la Direcció General de Pressupostos, una de les places més disputades de Brussel·les. Amb els anys, Calviño s’ha guanyat un prestigi sustentat en el rigor tècnic, la capacitat negociadora, el respecte institucional, a més de tenir una gran visió estratègica.

Per això, quan parlem dels vents de cua que ens empenyen i ens permeten avançar més que a la resta, també hem de recordar la gestió de Nadia Calviño i d’altres ministres que, sense gaires vinculacions polítiques, van mostrar el valor de les bones polítiques. D’aquells responsables polítics que, abans que arribin els vents favorables, saben que cal dissenyar les polítiques econòmiques que permetran desplegar les veles per recollir les energies que venen de fora.

En temps de trifulgues, soroll i manca d’ambició com els que sovint patim, convé recordar el valor de les bones polítiques i de tots aquells que les fan possibles. Si avui parlem de vents de cua és, en part, gràcies a aquells i aquelles que, en els moments més difícils, van tenir la valentia d’anar a contracorrent i d’anticipar d’on vindrien els vents.

Perquè els vents que venen de fora siguin una gran oportunitat i no una simple anècdota estadística, abans cal que alguns responsables competents preparin el terreny i sàpiguen desplegar les veles en la bona direcció.